Davant la possibilitat d'una Tercera Guerra Mundial, com ho afrontaria la UE? S'ha deixat de banda la seguretat en termes militars? La Unió Europea s'ha refiat massa de l'OTAN? Algunes d'aquestes preguntes li plantegem a Pol Bargués, investigador sènior del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs). Treballa al projecte JOINT (dins el programa Horitzó 2020 de la UE) que examina l'acció exterior de la UE i la idea de reforçar la pau i la resiliència en països afectats per conflicte.
Per què han augmentat ara les tensions entre Rússia i la Unió Europea?
Aquesta escalada de tensions es dona, sobretot, perquè sembla que Ucraïna no podrà guanyar aquesta guerra o no tan clarament com es va pensar en el primer moment de la contraofensiva. Aleshores, en el moment que es planteja que Rússia pugui guanyar aquesta guerra, salten les alarmes. I Occident es pregunta, què tenim per defensar-nos sobre Rússia, una Rússia guanyadora de la guerra que, com asseguren molts polítics de fa mesos, si Rússia guanya aquesta guerra voldrà dir que continuarà amb aquest afany expansionista. Els bàltics són els que han posat més èmfasi que ells podrien ser els pròxims, ja s'estan preparant, tota la societat, per veure com poder frenar Rússia en cas que aquesta tingui afany de continuar amb altres països. Diuen que Rússia provarà la capacitat de l'OTAN. I això vol dir que s'imaginen que Rússia començarà una sèrie d'ofensives per desestabilitzar l'OTAN i veure si és capaç de respondre.
Els bàltics són els que han posat més èmfasi que ells podrien ser els pròxims
En aquest escenari que planteja, estem parlant d'una guerra militar, com el que està passant a Ucraïna, o d'un altre tipus de guerra?
És una molt bona pregunta. S'estan preparant per a una guerra convencional, que es diu que seria possible, que Rússia volgués envair el seu territori. Estan parlant de construir búnquers, estan parlant de protegir la frontera, i això seria per protegir-se d'una guerra tradicional. Estan parlant d'augmentar el servei militar obligatori. El que és molt més probable és que hi hagi, de fet, ja n'hi ha, atacs híbrids, que tenen una altra lògica i és la de desestabilitzar. Parlem de ciberatacs, atacs a infraestructures crítiques, talls energètics, generar por a la societat, amb incursions, amb grups criminals o grups armats que no se sap qui són o què fan... això passa des de fa molts anys. Això és una realitat i es preveu que vagi en augment. És menys probable una guerra a nivell més clàssic, més tradicional com la que estem veient, però aquests països no la descarten en absolut. Ja s'estan preparant per a aquest possible escenari.
Un atac d'aquestes característiques, de tipus híbrid, també podria activar la clàusula de solidaritat de la UE o l'article 5 de l'OTAN?
En principi no, però s'ha plantejat. Híbrid vol dir que es fan servir mètodes diversos, mètodes no convencionals, mètodes no militars. I en principi no està contemplat perquè quan es pensa en l'OTAN no són tan grans aquests atacs. Ara no és que siguin grans, però n'hi ha molts. Tenen una lògica diferent, no busquen victòria o aniquilació de l'altre, sinó que la lògica és la de perdre la confiança en les institucions, generar por, desestabilitzar... així que en principi no està contemplat. La UE fa molt de temps que s'està preparant i s'han fet esforços per combatre la desinformació i per estar més units.
Híbrid vol dir que es fan servir mètodes diversos, mètodes no convencionals, mètodes no militars
I què busquen aquests atacs híbrids? Quina és la finalitat?
Ningú pensa que fent desinformació podrà fer caure un règim. És massa directa aquesta causalitat. No és així, però sí que es tracta d'erosionar tots els valors i les institucions, en una lluita entre dos pols, en aquest cas entre Rússia i Occident. També existeixen aquests atacs en altres zones, no és que sigui propi d'aquí. Erosionen les institucions, el règim, el govern, falta de legitimitat, i això convé perquè fa que no estiguis unit o que hi hagi alienació entre la població i els seus governs, afebleix els sistemes polítics i democràtics dels països, i això fa que, d'alguna manera, se'n beneficiïn altres països. Però els objectius són menys clars. No és la victòria.
I la guerra d'Ucraïna?
Com s'acabi la guerra d'Ucraïna determinarà la pròxima dècada de la relació entre Rússia i els seus veïns. Els atacs híbrids són molt més barats. Moltes vegades no és tan clar qui l'ha fet. Com per exemple, el Nord Stream 2. Primer es va creure que havia estat Rússia, però després s'ha vist que no està confirmat del tot. Es creu que podria haver estat un grup ucraïnès que ha volgut tallar el gas i evitar que Rússia i Europa puguin fer la pau o intercanviar-se gas en un futur. Això costa pocs diners, hi ha poc esforç. No és el mateix que una guerra convencional on has de mobilitzar l'exèrcit i has de preparar tota una indústria per poder continuar aquesta guerra. Per tant, sí que durant la guerra hi pot haver atacs híbrids, i durant els temps de pau, també.
Com s'acabi la guerra d'Ucraïna determinarà la pròxima dècada de la relació entre Rússia i els seus veïns
Com a Unió Europea, caldria reforçar-se? S'ha deixat de banda? Ens hem refiat massa de l'OTAN?
Sí, sobre seguretat, hi ha dues coses. La seguretat cada vegada ha estat més important per a la UE. Abans es parlava d'economia. Ara, des de fa uns anys, només es parla de la seguretat. El canvi és que ara es començarà a parlar més de defensa. És a dir, de seguretat en aspectes militars. I això, ara amb les eleccions, és el gran tema. Ara es pot fer un desplegament ràpid, unes 5.000 tropes de cop, i abans no es podia fer. Hi ha molta cooperació entre els exèrcits dels estats membres. Si sumes tots els exèrcits europeus, són molt potents. El problema és que no estan gens coordinats i que no hi ha logística. En tota aquesta logística és per on s'ha posat èmfasi en els últims temps i es posarà encara més èmfasi en aquestes eleccions. Hi ha dues limitacions per a la UE. Una és que, evidentment, la defensa és el més sensible per als estats membres i, per això, són reticents a cedir. Espanya voldria defensar o apostar tot el seu exèrcit a defensar un país bàltic? És molt sensible i costa posar-se d'acord. La segona limitació és que hi ha l'OTAN, que ja fa aquesta funció de defensa, de defensa militar i que és una aliança molt poderosa. Si tu apostes per la defensa europea, pot ser que li treguis pes a l'OTAN i molts estats membres no volen això, perquè volen seguir formant part de l'OTAN. I amb aquesta limitació fa que la defensa de la UE no pugui avançar de pressa. Ara per ara, sembla impossible que hi hagi aquest exèrcit europeu.
Això explica que Suècia i Finlàndia volguessin formar part de l'OTAN?
Quan penses en la defensa del teu estat, penses abans en l'OTAN que en la UE. Això fa que estats com Finlàndia o Suècia, abans de pensar que la UE desenvoluparà en els pròxims anys unes capacitats defensives equiparables a les de l'OTAN, s'hi vulguin sumar.
Anem tard?
La UE no pensava d'aquesta manera tan urgent en termes militars. No penso que la UE hagi fet tard perquè es tracta també, no només de millorar militarment o defensivament, sinó en molts altres aspectes i en aquest cas, per exemple, si ara la UE augmenta la defensa, evidentment, està contribuint a una escalada militar a tot el món. Amb Rússia hi havia molts esforços, des de fa anys, per establir llaços i cooperació. És una idea d'Europa, de construir la pau i de construir cooperació i establir relacions amb el veïnatge. Ara, evidentment, estem en un estat diferent.
No penso que la UE hagi fet tard
Quan pensem si anem tard o no en fer un exèrcit europeu, també s'ha de posar sobre la taula d'on surten aquests diners. I això també és important de veure perquè són molts països. Alguns amb crisis econòmiques, altres més reticents a invertir. Quan vols apostar per un exèrcit, per augmentar les teves capacitats defensives, van a costa d'un altre departament. L'OTAN, per exemple, demana un 2% del pressupost en defensa, i hi ha molts estats que no ho compleixen. Imagina't la UE, si demanessin el 2% i no es complís. Caldria veure com es podria equilibrar o ajustar.