Pierre Agostini, Ferenc Krausz i Anne L'Huillier reben el Premi Nobel de Física 2023. Els tres Premis Nobel de Física 2023 són reconeguts pels seus experiments, que han brindat a la humanitat noves eines per explorar el món dels electrons dins dels àtoms i les molècules. Agostini, Krausz i L'Huillier han demostrat una manera de crear polsos de llum extremadament curts que es poden fer servir per mesurar els ràpids processos en què els electrons es mouen o canvien d'energia.

🏆 Premis Nobel 2023: llista de guanyadors, premis i com s'escullen
 

Els esdeveniments que es mouen ràpidament flueixen entre si quan els humans els perceben, de la mateixa manera que una pel·lícula composta d'imatges fixes es percep com a moviment continu. Si volem investigar esdeveniments realment breus, necessitem una tecnologia especial. Al món dels electrons, els canvis ocorren en unes poques dècimes d'attosegon; un attosegon és tan curt que n'hi ha tants en un segon com segons hi ha hagut des del naixement de l'univers.

Els experiments dels guardonats han produït polsos de llum tan curts que es mesuren en attosegons, demostrant així que aquests polsos es poden fer servir per proporcionar imatges de processos dins d'àtoms i molècules.

El 1987, Anne L'Huillier va descobrir que sorgien molts matisos de llum diferents quan transmetia llum làser infraroja a través d'un gas noble. Cada harmònic és una ona de llum amb un nombre determinat de cicles per a cada cicle de la llum làser. Són causats per la llum làser que interactua amb els àtoms del gas; dóna a alguns electrons energia addicional que després s'emet en forma de llum. Anne L'Huillier ha continuat explorant aquest fenomen, establint les bases per a avenços posteriors.

El 2001, Pierre Agostini va aconseguir produir i investigar una sèrie de polsos de llum consecutius, cadascun dels quals durava només 250 attosegons. Alhora, Ferenc Krausz estava treballant en un altre tipus d'experiment, un que permetia aïllar un únic pols de llum que durava 650 attosegons.

Les contribucions dels guardonats han permès investigar processos tan ràpids que abans eren impossibles de seguir. “Ara podem obrir la porta al món dels electrons. La física d'attosegons ens ofereix l'oportunitat de comprendre els mecanismes que es regeixen pels electrons. El pas següent serà utilitzar-los”, afirma Eva Olsson, presidenta del Comitè del Nobel de Física.

Hi ha aplicacions potencials en moltes àrees diferents. En electrònica, per exemple, és important comprendre i controlar com es comporten els electrons a un material. Els polsos d'attosegons també es poden utilitzar per identificar diferents molècules, com ara el diagnòstic mèdic.