El Kazakhstan viu una gran onada de protestes i manifestacions que s’estan estenent per tot el país. De moment,hi ha més de 170 morts i milers de ferits i ja s’ha declarat l’estat d’emergència pels aldarulls. Què està passant en aquesta regió?
L’origen de les protestes és la pujada del preu del gas liquat, el combustible més utilitzat al país. L’Estat va aprovar una nova llei per deixar de controlar-lo amb l’objectiu de garantir-ne el subministrament i la regulació del preu va passar a dependre del lliure mercat. Això va provocar que es doblés el seu cost i es van començar a produir diverses protestes al sud del territori.
Però més enllà d’aquesta qüestió i un cop els preus ja han anat a la baixa, els aldarulls han agafat una nova dimensió: s’han convertit en un clam contra la classe política dictatorial i corrupta que fa dècades que governa el país.El president Kassym-Jomart Tkáyev, amb un to molt poc conciliador, ha assegurat que es mantindrà ferm i ha anunciat que ordenarà a les forces de seguretat que actuïn amb una major contundència. A més, ha interromput la connexió a Internet de tota la població i les comunicacions amb l’exterior. Segons el seu relat, es tracta de "terroristes enviats per occident".
EFE
La figura de Nazabàiev, clau per entendre el conflicte
En tot això hi ha un personatge clau per entendre les protestes i el problema de rerefons, la de l’expresident Nursultan Nazabàiev. Com que la constitució del país no permet que un president pugui ser reelegit més de dues vegades, Nazabàiev treballa ara des de l’ombra. És el cap del Consell de Seguretat Nacional i se l’acusa de ser el veritable president de la nació i de fer servir Tkáyev com a testaferro.
Tant és el seu afany autoritari que, per exemple, ha creat bitllets amb el seu rostre, ha canviat el nom de la capital del país per posar-hi el seu (d’Astana a Nur-Sultán) i ha erigit diverses estàtues de la seva figura arreu del territori. És per això que les protestes se centren ara en el que ell representa: una classe política corrupta i dictatoria que retalla constantment les llibertats dels ciutadans.
Quin paper hi juga Rússia?
Kazakhstan és un exmembre de l'antiga URSS i com a tal manté estretes relacions amb Rússia. El país és la principal font d’importacions i de producció, per la qual cosa mantenen amb Putin una gran a aliança tàcita que es remunta als temps de l'extinta Unió Soviètica tot i les grans crítiques de l’oposició.
EFE
I és que el Kazakhstan compta amb una molt bona posició geoestratègica, ja que disposa d'enormes reserves de metalls i petroli. És un país membre de l'OPEP, associació d'exportadors de petroli i, per tant, gaudeix de grans aliances amb països com la Xina o Rússia, que són els seus principals clients. Un fet que li ha comportat grans tensions amb Occident.
La intervenció de l’exèrcit rus
Tot i que Putin havia promès no militaritzar el país en aquesta crisi per evitar una situació similar a les viscudes a Ucraïna o Bielorússia, finalment no ha estat així. Després que el govern kazakh hagi demanat ajuda al Kremlin, Moscou ha enviat tropes.
En aquest sentit, l'ambaixador rus al Kazakhstan, Alexei Borodavkin, ha advertit que "qui intenti mossegar-nos a nosaltres o als nostres amics, es quedarà sense dents". Tota una declaració d'intencions que fa que sigui molt necessària una intervenció de la comunitat internacional.