La setmana passada, Britney Spears, de 39 anys, demanava al tribunal de Los Ángeles en un procediment sol·licitat extraordinàriament amb urgència que es posés fi a la tutela a través de la qual el seu pare, Jamie Spears, controla tant els seus béns com la seva persona. Fou el primer cop que Britney es pronunciava sobre la situació, que ja fa 13 anys que dura.
Britney va parlar dimecres passat durant més de vint minuts, mitjançant la lectura d’una carta en la qual va expressar tota la seva frustració en relació a la situació vital que aquest tutelatge li està provocant, i va lamentar-se d’haver fingit estar feliç durant tot aquest temps malgrat estar traumatitzada.
Fou el 2008 que Jamie Spears va ser nomenat tutor de la cantant arrel de la preocupació pels seus diversos ingressos a l’hospital a causa del seu estat de salut mental i de l’abús de substàncies. Havia estat l’any abans quan Britney va perdre la custòdia dels seus dos fills després del seu divorci de Kevin Federline i que havia començat a tenir actuacions estrambòtiques que foren tractades amb molta duresa i humiliació per part de la premsa. Al 2019, Britney explicaria davant d’un tribunal que fou obligada a romandre en un centre de salut mental en contra de la seva voluntat, a pesar de ser major d’edat al moment.
En tot cas, el nomenament del seu pare el va convertir en el controlador absolut de la vida i de la fortuna d’uns 60 milions de dòlars de Britney, alhora que de totes les negociacions i acords financers que aquesta impliqués. De fet, a pesar de l’enorme quantitat de diners que l’estrella del pop guanyava, només podia gaudir de 2.000 dòlars a la setmana, i qualsevol error per part seva tenia conseqüències realment estrictes i coercitives. Per altra banda, el seu pare obtenia uns 16.000 dòlars al mes per fer-li de tutor, a part de rebre percentatges de diversos acords que firmava en nom de la seva filla, i gràcies a la feina d’aquesta.
Britney Spears i el seu pare, Jamie Spears
Una tutela troba la seva finalitat en la gestió dels assumptes financers d’una persona que ha estat considerada incapaç de gestionar-los per si mateixa -com sembla que passa amb la cantant- per la qual cosa es designa a una altra persona que s’encarregarà de fer-ho. Aquesta és determinada per un jutge que atorga -en aquest cas al pare de Britney- una autorització per assumir gran part dels poders de la tutelada. Una part important dels drets civils d’ella passen al ser del seu pare, considerant que la primera no té capacitat per prendre aquest tipus de decisions.
No obstant això, cal tenir en compte que el cas de la cantant conté certs aspectes que qüestionen la normalitat de la situació, ja que el seu no és un cas típic de tutela, que es planteja normalment per a persones en situacions de demència o discapacitats força desenvolupades. No se sol tractar d’una persona exitosa en la seva feina -molt menys fins al punt que ho és l’artista-, i de fer tot tipus d’activitats relacionades amb la seva professió. Ella mateixa explicava la setmana passada al jutjat que "No hauria d'estar tutelada si puc treballar, proporcionar diners i treballar per mi mateixa i pagar a altres persones”.
De fet, només un any després de ser incapacitada, ja apareixia com a convidada a diversos programes de televisió, va treure un disc que va tenir un èxit monumental i va fer una gira per gairebé un centenar de països.
A més, és important puntualitzar que Britney, al 2008, no perdia necessàriament el seu dret a ser partícip de decisions importants en relació a les seves propietats i possessions, ni tampoc el seu dret a ser escoltada i tinguda en compte en les accions a dur a terme. De fet, les tuteles han de donar prioritat als desitjos dels tutelats i han de formar part del camí que els dugui a recuperar la seva independència.
Moviment #FreeBritney
No obstant això, ella mateixa explicava que ara la tutela és una forma de control i de pressió contra la seva persona i que ja arriba a restringir coses com ara amb qui surt, poder anar a fer-se les ungles pel seu compte, escollir quins mobles posa a casa seva, utilitzar la seva targeta de crèdit per comprar un cafè, rebre segons quines visites o conduïr. També s’ha vist obligada a treballar contra la seva voluntat i no ha pogut escollir als seus advocats ni als seus terapeutes, a més de no poder decidir si pren o no els medicaments que li són recomanats.
Un dels temes que més frustració transmet és el fet que la cantant no pot treure’s el DIU (Dispositiu Intrauterí), per tal d’evitar tenir fills malgrat que ho desitgés. Aquesta forma d’esterilització forçada a llarg termini és una de les coses que fa més evidents que la seva tutela pot considerar-se una qüestió més sobre control, que no pas sobre protecció. Aquesta restricció de la llibertat de reproducció sembla ser una resposta establerta massa freqüentment en tuteles que responen a problemes de salut mental. De fet, als Estats Units, en més de la meitat dels estats, els tutors tenen permís per infligir no només control de la natalitat als seus tutelats incapacitats, sinó esterilitzacions permanents.
Britney ja es plantejava que el seu progenitor no era l’adequat i que s’havia d’acabar el seu paper com a tutor al 2014. De fet, l’any 2008, quan la tutela es feu efectiva, ella ja insistia en que no volia que fos el seu pare qui dugués a terme la funció. També el 2016 va fer algunes declaracions explicant com d’abusiu podia arribar a ser el control que Jamie Spears té sobre cada aspecte de la seva vida. Cal puntualitzar que va frenar temporalment el tutelatge de la seva filla l’any 2019 per motius de salut, traslladant-lo a Jodi Montgomery, un especialista en gestions tutelars, però sense haver deixat de tenir el control sobre els diners de la cantant.
I això que, segons diversos registres judicials, entrevistes o intervencions, la relació de la cantant amb el seu pare, alcohòlic en recuperació i acusat d’abusos tant físics com verbals, ha estat molt complicada durant molts anys. De fet, a dia d’avui, l’advocat de Britney diu que l’estrella té por del seu pare, que sempre ha estat un controlador i un obsès de la seva carrera, i que no té intenció de tornar als escenaris si és ell qui controla els ingressos que obté de les seves actuacions.
Britney no ha estat l’única en advertir sobre actuacions com a mínim qüestionables per part del seu pare. De fet, Lynne Spears, la mare de la cantant, va demanar una ordre d’allunyament quan es va divorciar de Jamie per por a que la reacció fos violenta o com a conseqüència de la ingesta d’alcohol. També Lynne explica a les seves memòries que el pare tractava malament la seva filla, amb episodis d’abús verbal i abandonament. A més, l’estiu passat, Jamie també va protagonitzar un incident amb el fill de tretze anys de la cantant, que va derivar en la prohibició que l’avi vegi el seu net.
El hashtag #FreeBritney, a favor de posar fi a la seva tutela, és només el títol d’un moviment que advoca per la llibertat de l’artista i que fa molts mesos que remou les xarxes i mobilitza els seus seguidors. Se suma a això el documental que The New York Times ha publicat al respecte i el suport obtingut per part d’artistes com Justin Timberlake, la seva actual parella Sam Asghari, la cantant Mariah Carey o l’activista i actriu Rose McGowan.
És curiós que tothom hagi pogut parlar sobre Britney Spears públicament, mentre que ella va romandre en silenci fins la setmana passada, sotmesa a una tutela que la tracta com a una nena petita que, tot i tenir un èxit professional inqüestionable i estar en un moment excepcional per gaudir de la seva vida adulta, se li està prohibint perquè té privades les seves llibertats.