El Parlament de Finlàndia (l'Eduskunta) ha aprovat aquest dimecres per amplíssima majoria l'ingrés del país nòrdic a l'OTAN, una decisió històrica que posa fi a dècades de neutralitat militar, coincidint amb el temor finlandès ara a una agressió de la veïna Rússia. La decisió no significa l'ingrés automàtic a l'Aliança Atlàntica, perquè per formalitzar-lo encara falta el vot dels parlaments d'Hongria i de Turquia.
La proposta governamental ha estat aprovada per 184 parlamentaris i ha tingut el suport majoritari de tots els grans grups parlamentaris. Només 7 diputats d'extrema esquerra i extrema dreta s'hi han oposat, invocant, entre altres qüestions, manca de garanties perquè no s'instal·li armament nuclear al territori finlandès. L'executiu finlandès va decidir avançar la votació per guanyar temps —sense esperar el vistiplau d'Hongria i Turquia— i deixar tancat l'assumpte abans de les eleccions legislatives del 2 d'abril.
Finlàndia havia expressat fins ara la voluntat d'ingressar a l'OTAN amb Suècia. Però Turquia acusa Suècia de protegir dirigents kurds que viuen al país nòrdic, i això fa que la idea d'ingressar junts a l'aliança militar no sembli viable. En canvi, Ankara admet que Finlàndia ha avançat prou per donar llum verda al seu ingrés a l'OTAN, mentre manté el veto a Suècia. El govern turc va suspendre fa cinc setmanes les negociacions trilaterals després que Estocolm permetés la celebració de manifestacions prokurdes i la crema d'un exemplar de l'Alcorà per part d'un ultra davant l'ambaixada turca. Arran de la invasió russa d'Ucraïna, Finlàndia i Suècia van decidir girar full a la seva política de no-alineament militar, que està en vigor des dels anys 1990 i és l'hereva de dècades de neutralitat, i es van postular per entrar a l'OTAN el maig del 2022.
Mentrestant, Finlàndia va començar dimarts la construcció d'un mur a la frontera amb Rússia, a la cruïlla situada a la localitat d'Imatra, al sud-est del país. El mur, que s'espera que estigui acabat a finals del mes de juny, té una longitud d'uns tres quilòmetres, encara que està previst ampliar-lo. De fet, aquesta construcció és una prova per comprovar si és viable fer el traçat més llarg. A banda d'aixecar aquest mur, el projecte també contempla col·locar tanques i instal·lar sensors de moviment, segons informa la cadena pública finlandesa Yle. L'obra s'ha iniciat enmig de la guerra a Ucraïna, encara que l'objectiu principal és evitar la migració il·legal, segons ha exposat l'executiu del país.
Per fer aquesta construcció a Finlàndia, el govern haurà de negociar amb els propietaris de diferents terrenys, perquè està previst que el traçat del mur passi per zones de propietat privada. En total, es confia que les tasques de construcció s'expandeixin fins als 200 quilòmetres de frontera.