El Parlament britànic haurà de sotmetre a votació l'activació del Brèxit. Així ho ha dictat aquest matí el Tribunal Suprem, amb 8 vots a favor i 3 en contra. El govern de Theresa May, doncs, haurà de passar pel Westminster l'activació de l'article 50 del Tractat de Lisboa, que és el que avisarà formalment de la sortida dels britànics de la Unió Europa i que haurà de permetre l'inici de les negociacions.

May havia fixat aquest moment per finals del mes de març, però ara, el tribunal obliga al govern a votar-ho, fet que podria canviar el calendari. Tot i això, des del número 10 de Downing Street ja han assegurat que es manté el calendari i que la decisió del jutge "no canvia res".

El Suprem d'Anglaterra i Gal·les ha desestimat així l'argument del Govern, que havia apel·lat una decisió anterior de les Corts que ja li negava el dret d'iniciar la sortida oficial de la UE sense el permís prèvia del Parlament. Segons els jutges, seria il·legal que aquest procediment es comencés només amb el suport del poder executiu. En ser el parlament britànic qui l'any 1972 va decidir entrar a la Comunitat Econòmica Europea, el que ara és la Unió Europea, també ha de ser ell qui decideixi sortir-ne, aplicant el mandat democràtic expressat a les urnes el passat 23 de juny.

A més, conclouen que sortir de la comunitat europea suposa canviar els drets fonamentals dels que disposen els britànics, perquè suposa deixar enrere la legislació europea, i per tant, cal que el Parlament hi doni llum verda.

No cal consultar els Parlaments autonòmics

La decisió del Suprem, però, suposa per a May una de freda i una de calenta. Es veu obligada a portar l'activació del procediment al Parlament, en contra de la se seva voluntat, però no caldrà que consulti els parlaments autonòmics.

En el seu dictamen, el tribunal també ha establert que el Govern no ha de consultar als organismes legislatius autonòmics - Escòcia, Irlanda del Nord i Gal·les- abans d'activar el Brèxit. Aquesta decisió, s'ha pres de forma unànime per tots els membres de les corts.

Segons els magistrats, els estatuts d'autonomia d'aquestes regions van ser establertes quan el Regne Unit ja era membre del bloc europeu i, per tant, les relacions amb la UE són competència només del Govern del Regne Unit.

Què passarà ara?

El Govern britànic podria ara apel·lar la decisió del Suprem, però hauria de fer-ho al Tribunal de Justícia Europeu, una decisió que no s'espera que prengui per lògica política i perquè endarreriria el procés. Així doncs, el govern de Theresa May haurà de sotmetre a votació l'inici de les negociacions del Brèxit a la Cambra dels Comuns i a la Cambra dels Lords, i tots dos han d'aconseguir una majoria afirmativa. 

Tot i aquesta votació, però, res fa pensar que el procés del Brèxit quedi bloquejat, tot i que tècnicament seria possible. Els conservadors tenen actualment majoria parlamentaria per permetre la votació i no està previst que cap diputat tory voti en contra de la decisió de Theresa May. Tampoc els laboristes pensen "frustratar l'activació de l'article 50", tal com ha confirmat el seu líder Jeremy Corbyn en saber-se la decisió. Per tant, no sembla que res pugui fer canviar la sortida dels britànics de la UE.