El Pakistan ha assumit un paper central en els esforços internacionals per aturar la guerra que enfronta els Estats Units, Israel i l'Iran. Segons fonts governamentals consultades per EFE, Islamabad encapçala una iniciativa de mediació amb el suport de Turquia i Egipte, oferint-se fins i tot com a seu de possibles converses de pau.
“El país està disposat a acollir els representants dels països implicats a la seva capital, sempre que hi hagi acord entre les parts”, va explicar un alt funcionari pakistanès sota condició d’anonimat. El Pakistan confia en els seus vincles militars amb Teheran i en la relació amb l’administració del president Donald Trump per facilitar un pont de diàleg entre els contendents.
El president Trump, per la seva banda, va afirmar el passat dilluns haver mantingut converses “molt bones i productives” amb Teheran i va assegurar que els contactes continuarien durant tota la setmana. Tot i això, l’Iran ha negat tenir un diàleg directe amb els EUA, encara que el portaveu de la diplomàcia iraniana, Ismail Bagaei, va reconèixer haver rebut missatges de “països amics” sobre la petició nord-americana de negociar.
El primer ministre pakistanès, Shehbaz Sharif, va confirmar més tard una conversa telefònica amb el president iranià, Masoud Pezeshkian, on van coincidir en la necessitat urgent de reduir la tensió, fomentar el diàleg i recórrer a la diplomàcia. En un missatge a X, Sharif va descriure la situació com “molt greu” i va insistir que el compromís regional és essencial per evitar una escalada encara més perillosa.
Quatre setmanes de guerra
La guerra ja entra en la quarta setmana després de l’escalada iniciada el 28 de febrer amb atacs coordinats dels EUA i Israel sobre territori iranià. La resposta de Teheran no s’ha fet esperar: onades de míssils i drons han impactat objectius estratègics al Golf i a Israel, mentre l’Estret d’Ormuz continua bloquejat, afectant una cinquena part del subministrament mundial de cru.
El context geopolític és crític. L’augment dels preus del petroli i la inseguretat energètica global fan que qualsevol moviment diplomàtic tingui repercussions immediates a les borses i en els mercats d’energia. Islamabad confia que la seva neutralitat relativa i la proximitat geogràfica amb l’Iran li permetin actuar com a interlocutor fiable per totes les parts.
Diversos analistes apunten que el paper del Pakistan podria ser clau per aconseguir un alto el foc temporal que permeti obrir vies de negociació més estructurades. Tot i això, la desconfiança mútua entre Washington i Teheran, sumada a la complexitat de la política regional, fa que els primers passos siguin extremadament delicats.
En paral·lel, la comunitat internacional observa amb atenció com el país asiàtic intenta jugar un rol de mediador actiu, mentre els Estats Units i Israel mantenen pressió militar i Teheran continua amb les seves restriccions sobre el trànsit marítim. La capacitat del Pakistan per gestionar aquest paper i convèncer les parts de seure a la mateixa taula podria marcar el primer pas cap a la desescalada d’un conflicte que ja amenaça l’estabilitat global.