Espanya es manté com el principal membre destacat de l’OTAN que rebutja l’objectiu de destinar un 5% del PIB a despeses militars, una xifra impulsada pels Estats Units i que podria concretar-se a la pròxima cimera de l’Aliança Atlàntica a la Haia, els dies 24 i 25 de juny. Segons ha indicat aquest dijous el secretari de Defensa nord-americà, Pete Hegseth, el consens entre els aliats és “molt a prop” i la majoria ja treballa per assolir aquest nou llindar pressupostari. Malgrat les reticències expressades per alguns països, Espanya s’ha destacat com la veu més clara en contra de l’increment, insistint que l’objectiu del 2% ja és suficient per complir amb les obligacions que marca l’Aliança. “Hi ha alguns països que encara no ho han aconseguit. No donaré noms”, ha dit Hegseth, tot i deixar clar que l’acord és imminent i s’imposarà com a nou compromís compartit.
En aquest context, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha reafirmat aquest dijous que Espanya continuarà apostant pel 2% del PIB com a sostre de despesa militar, considerant-lo “prou” per complir amb els compromisos establerts per l’OTAN. Davant la pressió creixent dels Estats Units per elevar aquesta xifra fins al 5%, Robles ha subratllat que el nivell actual permet a Espanya assolir els objectius de capacitat militar assignats per l’Aliança. “Si es compleix el compromís del 2%, que ho complirem sens dubte aquest any, assumirem els nostres compromisos”, ha afirmat, des de Brussel·les, en el marc de la reunió de ministres de Defensa aliats. La ministra ha remarcat que aquest plantejament és plenament coherent amb les exigències tècniques que marca l’organització, tot i que no s’alinea amb el nou rumb polític impulsat per Washington.
Robles ha defensat que Espanya ja està en condicions de complir amb els objectius de capacitat militar pactats pels 32 membres de l’OTAN, els quals assignen de manera específica recursos i mitjans a cada aliat. Segons la ministra, els plans previstos pel govern de Pedro Sánchez, que inclouen assolir el 2% del PIB en despesa militar, són suficients per cobrir aquestes exigències. “El pla que hem aprovat ens permetrà aquest increment en les capacitats que se’ns exigeix per l’Aliança Atlàntica”, ha assegurat. A més, ha volgut fer valdre “l’esforç important” que ja està fent Espanya, destacant la participació activa en missions a Letònia, Eslovàquia i Romania com a mostra del compromís ferm amb l’OTAN.
Espanya, sola davant de la majoria
Amb aquesta posició, Espanya s’ha quedat pràcticament sola dins de l’Aliança Atlàntica, convertint-se en l’aliat més crític amb la proposta de fixar percentatges concrets de despesa en Defensa. Tot i el seu rebuig, la iniciativa de dedicar el 5% del PIB a aquest àmbit —proposada pel secretari general de l’OTAN, Mark Rutte— compta amb un ampli suport entre els altres estats membres. Aquesta iniciativa contempla un 3,5% destinat a inversió militar directa i un 1,5% a altres despeses associades a seguretat i manteniment de les forces armades, amb l’horitzó posat al 2032.