El triomf de Zohran Mamdani ha sacsejat Nova York com un terratrèmol polític. En qüestió d’hores, la ciutat que simbolitza el capitalisme global s'ha despertat sota el signe d’un alcalde socialista, de 34 anys, nascut a Uganda i convertit en la nova cara del progressisme nord-americà. Però la pregunta ja no és com ha guanyat, sinó què passarà ara.
El nou alcalde ha promès transformar la vida quotidiana dels novaiorquesos amb una agenda tan ambiciosa com arriscada: autobusos públics gratuïts, congelació de lloguers, creació de supermercats gestionats per l’Ajuntament i impostos més elevats per a les grans fortunes. Un programa que sona a revolució urbana i que desperta entusiasme i temor a parts iguals.
De l'idealisme al govern
A l’Ajuntament, els sectors més moderats del Partit Demòcrata es pregunten si Mamdani serà capaç de convertir el seu idealisme en govern. Els empresaris, mentrestant, observen amb alarma la seva idea de “reconstruir la ciutat des de baix”. I fins i tot dins de la seva pròpia coalició, hi ha qui sospita que la maquinària municipal –plena d’interessos, favors i inèrcies– podria engolir la seva energia en pocs mesos.
Fonts del seu entorn expliquen que Mamdani està confeccionant una transició inèdita, amb noms que provenen tant del moviment socialista com del món tecnocràtic. Bernie Sanders li ha recomanat que actuï ràpid: “Et voldran aixafar si no dones resultats als primers cent dies”, li hauria dit. I l’expresident Barack Obama, amb qui ha parlat per telèfon, l’ha advertit que el seu èxit dependrà d’una cosa molt senzilla: fer que la ciutat funcioni.
Tot plegat arriba després d’una campanya que va combinar política de carrer i enginy digital. Mamdani va substituir els clàssics anuncis per vídeos virals i humor polític, i va aconseguir construir una coalició d’electors que va des dels joves precaris fins als conductors de taxi o els comerciants d'origen estranger. Ara, però, l’etapa de les promeses acaba i comença la de la gestió.
Nova York, un nou laboratori?
Les primeres decisions marcaran el seu destí. Mantindrà la comissària de policia Jessica Tisch, com va insinuar en l’últim debat? O buscarà un xoc frontal amb l’establishment policial? I com respondrà quan els grans inversors de Manhattan comencin a moure fils per frenar els seus plans econòmics? En els pròxims mesos, Nova York podria convertir-se en un laboratori del socialisme democràtic o en un avís sobre els límits del populisme urbà.
Mamdani ha dit que “el futur és a les nostres mans”, però sap que el seu marge d’error és mínim. El món el mira, i ell ho sap: el primer alcalde musulmà de la ciutat que mai dorm haurà de demostrar que es pot governar contra els poderosos —sense perdre el somni de canviar-ho tot. Ara, sota les llums de la ciutat que mai dorm, Mamdani afronta el veritable repte: demostrar que la revolució pot conviure amb la realitat.