Amb la seva arribada al poder a Alemanya, Adolf Hitler estava decidit a construir un nou Berlín que assumís l'estètica racionalista i autoritària per la qual apostava, a imatge i semblança del nou règim que havia instaurat. Entre aquells edificis hi havia la Neue Reichskanzlei, coneguda com la Cancelleria de Hitler, situada ben a la vora de la Potsdamer Platz de la capital alemanya. El projecte per construir un edifici de 66 habitatges en aquell terreny, ara abandonat des que es tirés a terra la Cancellera, ha obert un debat a la ciutat sobre el futur del búnquer d'aquell edifici, que és l'única cosa que se'n conserva, i que organitzacions com Unterwelten (Mons Subterranis) demanen preservar.
Aquesta organització ha convocat aquest dimarts una conferència de premsa per defensar convertir el búnquer, que no s'ha de confondre amb el búnquer on va morir Hitler, en un espai d'exposicions sobre els anys de la dictadura nazi. La conferència s'ha fet al Museu Històric Alemany, on un cartell mostrava el camí per arribar al lloc de l'acte i per al qual s'havia de baixar a un soterrani i passar per una exposició sobre els últims dies de la Berlín nazi. En una de les fotos, de fet, hi ha el general Helmuth Weidling sortint del búnquer de la Neue Reichskanzlei. La fotografia es va fer quan l'últim comandant de la capital alemanya sortia de l'edifici després d'identificar els cossos de Hitler i Joseph Goebbels i fou usada per l'URSS com un símbol de la capitulació nazi un cop l'Exèrcit Roig va arribar a Berlín.
El govern de Berlín, a favor de tapar el búnquer
El president d'Unterwelten, Dietmar Arnold, ha defensat en la roda de premsa la idea de la seva associació per recuperar el búnquer i s'ha mostrat clarament contrari als arguments del ministre d'Obres Públiques de la ciutat-estat de Berlín, Chirstian Gabeler. El líder del govern de la ciutat va dir que en cap cas estava disposat a aturar un projecte de nou habitatge per poder salvar un lloc que es podria convertir, en les seves paraules, en un lloc de pelegrinatge per a neonazis.
Arnold, però, rebutja clarament aquesta noció: "Qui elimina llocs autèntics de la memòria deixa als extremistes les interpretacions de la història", ha assegurat. A més, a parer seu, la possibilitat que s'organitzi un lloc de pelegrinatge d'aquesta manera al centre de Berlín és nul·la. La seva organització no és l'única que defensa el búnquer. "Qui elimini aquest búnquer no podrà parlar més de la memòria, ni la cultura", afirma l'historiador i publicista Michael Wolffsohn, de la Universitat de l'Exèrcit alemany de Múnic. També altres organitzacions, com la Fundació per al Monument als Jueus Assassinats a Europa o la Fundació Mur de Berlín, s'han manifestat a favor de rescatar el búnquer.
El búnquer i el Mur de Berlín
La història d'aquest búnquer també està íntimament relacionada amb la història del mur de Berlín. Durant els anys setanta del segle passat, preocupades per possibles fugues subterrànies cap a la part occidental de la ciutat, les autoritats de l'extinta República Democràtica Alemanya es van interessar en els búnquers sepultats o oblidats després de quatre dècades d'abandonament. Després de destapar-los i delinear-los, els búnquers es van tornar a sepultar.
El búnquer personal de Hitler va quedar destruït en gran part, tot i que no totalment com s'havia ordenat, però des d'Unterwleten consideren impossible la seva recuperació. En canvi, el de la Cancelleria, on Hitler es reunia amb alts comandaments militars i que va servir per refugiar treballadors de la Cancelleria i, en els primers anys de la guerra, dones embarassades, es va salvar, ja que l'RDA temia poder danyar les instal·lacions relacionades amb el mur si el volava. Tot i això, ha quedat sepultat durant dècades en un terreny buit, fins ara, que s'han conegut els plans per construir-hi un nou edifici d'habitatges.
Arnold ha insistit a dir que Unterwelten no s'oposa a la construcció d'un edifici a la parcel·la, però al·lega que els plans han de ser revisats per garantir la supervivència del búnquer i per permetre construir un accés des d'un aparcament proper que no molestaria els veïns de la zona. Hi ha posicions, però, més radicals que les d'Arnold. Així, per exemple, el teòric de l'arquitectura, Nikolaus Bernau, afirma en un article al diari Der Tagesspiegel que cada ciutat ha de tenir les seves zones tabú i que una per Berlín ha de ser el terreny de la Voßtraße on es va planejar l'assassinat de milions de persones.