Aquest dimarts al Senat francès s'hi farà una votació clau: la que permetrà la celebració d'un referèndum d'independència a Nova Caledònia, que tindrà lloc el proper 4 de novembre. Està previst que l'exercici del dret a l'autodeterminació s'aprovi per una àmplia majoria. El 27 de març, després de l'aprovació del referèndum, es decidirà la pregunta que s'oferirà als votants d'aquest arxipèlag del Pacífic.
França al Pacífic
Nova Caledònia és un territori francès, de 18.575 km2 amb un estatus particular (no és ni regió, ni departament d'ultramar, ni territori d'ultramar). Té uns 270.000 habitants i està situada al Nord de Nova Zelanda i a l'Est d'Austràlia, a més de 16.000 quilòmetres de la metròpolis. Les illes van ser descobertes pel capità Cook el 1774, i ell va batejar-les. El 1853 va iniciar-se la presència francesa, amb la colonització penal: l'Hexàgon deportava a l'illa a francesos culpables de tot tipus de delictes, polítics i civils. Els kanaks van ser expulsats de les seves terres i van ser sotmesos a una forta discriminació pels colonitzadors, els "caldoches". La colonització va generar dures revoltes dels autòctons, els kanak: el 1878, el 1917... Sempre van ser derrotats, per la superioritat militar francesa.
Els "esdeveniments"
Als anys 1960 el moviment nacionalista kanak, vinculat a les reivindicacions d'esquerres, va prendre empenta, però es va mantenir dins posicions molt minoritàries. El 1979 Jean-Marie Tjibau va organitzar un front independentista que ràpidament va guanyar posicions. El 1984 va començar un període d'enfrontaments entre unionistes i secessionistes que és el que s'ha anomenat "els esdeveniments". S'havia previst un referèndum d'autodeterminació per al 1989. Mentre que els independentistes reivindicaven que només hi poguessin votar els autòctons, els unionistes reivindicaven que hi poguessin votar tots els francesos que eren al territori, fins i tot els nouvinguts. El 1984 es va crear el Front d'Alliberament Nacional Kanak Socialista (FLNKS), alguns sectors del qual defensaven la lluita armada. Van acabar produint-se enfrontaments armats entre "caldoches" i kanaks que van causar desenes de morts. Els xocs més greus van produirse el 1988, quan les forces franceses van matar 19 militants kanaks que havien dut a terme una acció armada. A la fi el juny de 1988 el govern francès, els independentistes i els unionistes van firmar els acords tripartits de Matignon, pel que es donava un període de transició de 10 anys fins a la celebració d'un nou referèndum. Els acords es van anar perllongant per 20 anys més, fins arribar al punt actual, en què el referèndum definitiu haurà de celebrar-se sense més dilacions.
Dues comunitats
La victòria dels independentistes és improbable. Hi ha una forta divisió entre la comunitat autòctona, els kanak, els habitants d'origen europeu, els "caldoches", un grup de mestissos, i una important comunitat estrangera, integrada per habitants d'altres illes del Pacífic, però també per japonesos, indonesis... Tot i que en els darrers anys el govern francès ha fet esforços per millorar la situació dels autòctons perduren les desigualtats, i els kanaks pateixen altíssimes taxes d'atur i d'addicció a les drogues. Fins i tot molts autòctons no figuraven al registre civil i s'han hagut de crear categories noves de votants per al referèndum. Però en les darreres convocatòries electorals, els unionistes han obtingut al voltant del 60% dels vots i els independentistes el 40%. De fet, el percentatge és bastant similar al de votants "caldoches" i kanaks. El vot, a l'arxipèlag polinesi, està determinat en bona part per la pertinença ètnica.