La publicació d’un nou lot de documents del Departament de Justícia dels Estats Units sobre Jeffrey Epstein ha tornat a situar Donald Trump al centre del debat públic. Els arxius, difosos dimarts, inclouen correus electrònics interns i registres de vols que mencionen l’aleshores empresari i actual president nord-americà en relació amb desplaçaments a bord de l’avió privat del financer condemnat per delictes sexuals. Les autoritats subratllen, però, que la presència d’un nom als documents no implica cap delicte ni responsabilitat penal.
Entre les referències més destacades hi ha un correu electrònic del fiscal del districte sud de Nova York, datat el 7 de gener del 2020, amb l’assumpte “Epstein flight records”. En el missatge s’assenyala que Trump hauria viatjat amb Epstein en diverses ocasions entre 1993 i 1996, més vegades de les que s’havia informat fins ara. El correu indica almenys vuit vols, quatre dels quals amb la presència de Ghislaine Maxwell, antiga col·laboradora d’Epstein condemnada per tràfic sexual.
El mateix missatge apunta que en alguns vols hi figuraven dones que podrien haver estat possibles testimonis en el cas contra Maxwell. En un altre trajecte de 1993, segons el correu, Epstein i Trump haurien estat els únics passatgers, mentre que en un vol diferent constaven Epstein, Trump i una dona de 20 anys amb el nom ocult. Els documents no especifiquen si aquesta dona va ser víctima d’algun delicte.
Pressions polítiques i nous noms als arxius
La nova publicació arriba després que l’administració Trump hagués promès durant la campanya electoral fer públics els arxius relacionats amb Epstein. Aquest estiu, però, el Departament de Justícia va provocar crítiques, fins i tot dins del mateix electorat republicà, en anunciar que no hi havia cap “llista incriminatòria de clients”. Davant la polèmica, l’organisme ha defensat ara la seva decisió de divulgar milers de pàgines addicionals, tot advertint que algunes contenen afirmacions “sensacionalistes i falses” presentades a l’FBI abans de les eleccions del 2020.
Els documents també fan referència a altres figures públiques, com Andrew Mountbatten-Windsor, conegut anteriorment com el príncep Andreu, així com a l’economista Larry Summers. Un dels elements més singulars és la inclusió d’un passaport austríac amb la fotografia d’Epstein però a nom de “Marius Fortelni”, un promotor immobiliari real. La fiscalia va plantejar contactar-hi per aclarir l’origen del document.
A més, els arxius recuperen correspondència sobre l’acord judicial del 2007 a Florida que va permetre a Epstein evitar un judici federal, així com referències a investigacions sobre possibles còmplices. En aquest context, el líder demòcrata al Senat, Chuck Schumer, ha exigit més transparència i ha reclamat explicacions sobre per què no es van perseguir penalment altres implicats.
Jeffrey Epstein va morir el 10 d’agost del 2019 a la presó de Nova York, en un cas que les autoritats van qualificar de suïcidi. Tot i això, la difusió periòdica de documents continua alimentant l’escrutini públic sobre la xarxa de relacions que l’envoltava i sobre el paper de les institucions en la investigació del cas.