ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
L'últim cop contra l'economia russa ha vingut des del Japó, que ha anunciat la seva voluntat de retirar el seu tracte comercial favorable amb aquest país arran de la invasió d'Ucraïna, mentre el govern nipó es prepara per prendre més mesures sobre els productes importats des de Rússia. Aquesta és la darrera mesura de tot un reguitzell de sancions que han pres països d'arreu del món contra el govern de Putin en resposta al seu atac sobre Ucraïna, ja fa gairebé tres setmanes. En aquests 20 dies, el món ha estat testimoni de com el ruble s'ha anat devaluant, la Borsa ha tancat i la gran majoria de les multinacionals han fugit del país, fins i tot aquelles que inicialment es resistien a fer-ho. Totes aquestes mesures formen part del rebuig internacional que ha provocat la guerra amb la voluntat d'aïllar econòmicament el país. Ara, però, la situació pot continuar empitjorant per Putin, ja que si avui dimecres Moscou no afronta el venciment dels 117 milions de dòlars en interessos del deute que ha de tornar, s'obrirà un període de gràcia de 30 dies. Un cop aquest hagi passat, Rússia entrarà oficialment en suspensió de pagaments per primer cop des de 1998, fa 24 anys, quan no va poder abonar els seus deutes en rubles, tal com recorda el diari El País. Ara bé, per trobar un precedent d'impagament en moneda estrangera, com és el cas actual, ens hem de remuntar fins al 1918, després de la revolució soviètica, quan es va renegar del deute acumulat pels tsars. 

La "paradoxa russa" 

Cal tenir en compte que les circumstàncies són diferents respecte d'una crisi tradicional, ja que Rússia compta amb prou recursos per assumir aquest deute. Per tant, aquesta situació en un context normal no suposaria cap dificultat per al govern de Putin. Ara, però, la congelació de gairebé la meitat de les seves reserves en moneda estrangera, provoca que no puguin accedir al dòlar. El Kremlin espera evitar l'impagament emprant rubles, tanmateix, els dos cupons que vencen avui (73 milions i 44 milions de dòlars) no permeten aquesta alternativa. D'aquí a finals de mes han de tornar fins a 614 milions de dòlars, que es queden en un no-res, comparant-ho amb el que hauran d'afrontar a l'abril, havent de tornar fins a 2.000 milions. 

Aquesta complicada situació fa dies que és sobre la taula. Per exemple, des del Fons Monetari Internacional, la seva directora gerent, Kristalina Georgieva ja ha advertit de la paradoxa russa: un deute públic del 17,9%, molt baix i amb un superàvit per les vendes de gas i petroli que suposava un coixí important per a l'economia, però que ara no serveix per a res. En paraules de Georgieva a la CBS "Rússia té els diners suficients per pagar el seu deute, però no pot accedir-hi". A més, la seva institució ha deixat de considerar l'incompliment com un "esdeveniment improbable". Altres agències com Flitch han actuat en la mateixa direcció. En el seu cas, ha rebaixat de B a C la nota de Rússia, ja que l'impagament del deute sobirà és "imminent". 

Que implica una suspensió de pagaments?

Però... què suposaria per a Rússia la suspensió de pagaments? En primer lloc, la incertesa dels inversors que van comprar deute rus, que per recuperar els seus diners hauran d'esperar una desescalada de la tensió entre Rússia i Occident, tot i que és poc probable que aquesta es produeixi a curt termini, amb la intensificació dels atacs de Rússia sobre Ucraïna i amb l'aplicació de més sancions occidentals sobre l'economia. L'altra opció és aconseguir que les assegurances cobreixin les pèrdues. Finalment, també tenen la possibilitat de reclamar als tribunals i que siguin aquests els que liquidin actius russos. 

Cal tenir en compte que Rússia es quedaria amb els diners i perjudicaria els inversors de països occidentals en un moment en què les relacions no són pas les millors. Per altra banda, també afectaria als inversors russos que van adquirir part del deute. En qualsevol cas, la situació és més complexa que en una suspensió de pagaments tradicional.