El Likud de Benjamin Netanyahu seria el partit més votat a les eleccions celebrades aquest dimarts a Israel, però el bloc opositor encapçalat per Gadi Eisenkot aconseguiria més diputats i podria disputar-li la continuïtat al poder. Els tres sondejos a peu d'urna publicats després del tancament dels col·legis electorals coincideixen a dibuixar un resultat molt ajustat, sense una majoria clara per a cap dels dos blocs. Segons Channel 12, l'oposició obtindria 52 escons, davant dels 50 dels aliats de Netanyahu. Channel 13 i la televisió pública Kan 11 eleven la previsió opositora fins als 53 diputats, mentre que el bloc del primer ministre es mantindria en 50. Tots dos quedarien per sota dels 61 representants necessaris per assegurar-se la majoria absoluta a la Knesset, el Parlament israelià.
Netanyahu aconseguiria situar el Likud com a primera força, amb entre 24 i 25 diputats, malgrat que les últimes enquestes abans de la votació situaven el seu principal rival per davant. Yashar, el partit centrista de l'excap de l'exèrcit Gadi Eisenkot, quedaria en segona posició, amb entre 21 i 23 escons. El tercer lloc seria per a B'Yachad, la candidatura encapçalada per l'exprimer ministre Naftali Bennett, amb entre 12 i 14 diputats. Tot i recuperar la primera posició, el Likud patiria un retrocés respecte dels 32 escons que va obtenir en les eleccions del 2022, quan Netanyahu va aconseguir formar una coalició de govern amb una majoria de 64 diputats.
Els partits àrabs podrien tenir la clau per desallotjar Netanyahu
Una de les principals incògnites és el paper que tindran les formacions àrabs, que podrien assolir una representació rècord al Parlament israelià. Channel 12 els atribueix 18 escons, repartits entre els 11 de la Llista Conjunta i els 7 de Ra'am, mentre que Channel 13 i Kan 11 els situen en 17 diputats. Aquestes candidatures, també contràries a Netanyahu, no formen part del bloc opositor encapçalat per Eisenkot. Si totes les forces contràries al primer ministre arribessin a un acord, sumarien 70 escons, una majoria suficient per facilitar un canvi de govern. Tanmateix, aquesta possibilitat presenta obstacles importants, ja que diversos dirigents de l'oposició han rebutjat formar una coalició amb els partits àrabs, tot i que aquests podrien oferir suport parlamentari des de fora del govern.
El bloc que aspira a substituir Netanyahu està format per Yashar, B'Yachad, els Demòcrates de Yair Golan i Yisrael Beytenu d'Avigdor Lieberman. Els Demòcrates obtindrien entre 9 i 10 diputats, mentre que Yisrael Beytenu n'aconseguiria entre 7 i 9. Per la seva banda, Netanyahu continuaria comptant amb el suport de les formacions ultraortodoxes Shas i Judaisme Unit de la Torà, així com dels partits d'extrema dreta Otzma Yehudit, d'Itamar Ben-Gvir, i Sionisme Religiós, de Bezalel Smotrich. Els sondejos també situen fora del Parlament diverses candidatures petites, entre les quals hi ha el partit dels Reservistes i la formació Poble d'Israel, que no arribarien al 3,25% dels vots necessari per obtenir representació.
Participació històrica i un futur polític encara incert
Les eleccions han estat marcades per una participació excepcionalment elevada. Segons la Comissió Electoral Central, a les vuit del vespre ja havia votat el 74,3% del cens, davant del 66,3% registrat a la mateixa hora en els comicis del 2022. La xifra, que representa més de 5,4 milions de votants, ja superava la participació final d'aquelles eleccions, situada en el 70,6%, i era la més alta registrada a aquella hora des del 1988. La mobilització s'ha produït en la primera cita electoral israeliana des dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre del 2023 i les guerres posteriors a Gaza, el Líban i l'Iran.
Amb les urnes tancades, la Comissió Electoral Central ha començat el recompte dels vots, que determinarà si es confirmen les projeccions televisives. Els resultats oficials s'han de publicar el 4 de novembre i, posteriorment, el president d'Israel, Isaac Herzog, haurà de consultar les forces amb representació parlamentària per decidir a qui encarrega la formació del pròxim govern. Netanyahu podria reivindicar la primera posició del Likud, mentre que Eisenkot podria fer valer l'avantatge del conjunt de l'oposició. Cap dels dos, però, tindria garantits els suports necessaris. Si les negociacions fracassen i no s'aconsegueix formar un executiu, Israel podria veure's abocat a unes noves eleccions, com ja va passar entre el 2019 i el 2022, quan el país va celebrar cinc convocatòries electorals.