El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat una ofensiva militar a gran escala a la Cisjordània ocupada que preveu l'expulsió forçosa de residents palestins, escorcolls casa per casa i la destrucció d'habitatges i infraestructures. L'anunci, fet divendres aquest 23 d'octubre, arriba només quatre dies abans de les eleccions legislatives israelianes i després d'un atac armat prop d'Hebron en què han mort dos soldats israelians. Netanyahu ha ordenat encerclar immediatament la ciutat i preparar el tancament total de Cisjordània, mentre l'exèrcit ja ha començat una operació militar a la zona.
L'atac es va produir divendres al matí en un control militar als afores d'Hebron, on dos palestins armats van obrir foc contra soldats israelians. Els militars morts són Ron Yonatan Roytman, de 23 anys, i Yuval Shai Svilem, de 20, mentre que tres soldats més van resultar ferits. Els dos atacants, identificats com Mohammad Jaaba i Firas Jaaba, tots dos de 27 anys i residents a Hebron, van morir durant l'enfrontament amb les forces israelianes. Després de visitar el lloc dels fets, Netanyahu va advertir que l'exèrcit es prepara per executar una operació d'una magnitud que, segons ell, no s'ha vist a Cisjordània des de la Guerra dels Sis Dies del 1967, quan Israel va ocupar el territori.
Expulsions de residents i enderrocs d'habitatges a Hebron
"Les Forces de Defensa d'Israel entraran als barris d'on van sortir els terroristes, evacuaran els residents, escorcollaran casa per casa i desmantellaran la infraestructura terrorista", va afirmar Netanyahu en un missatge en vídeo. El primer ministre ha plantejat aplicar a Hebron el mateix model d'operacions militars utilitzat als camps de refugiats del nord de Cisjordània. Divendres a la nit, l'exèrcit israelià va confirmar l'inici d'una operació que, de moment, se centra en la zona d'on procedien els atacants i que es preveu que duri diversos dies. El desplegament inclou registres, confiscacions d'armes i interrogatoris de desenes de sospitosos. Els residents de l'àrea afectada només poden sortir per tres punts habilitats, després de passar controls de seguretat.
Paral·lelament, el ministre de Finances israelià, l'ultradretà Bezalel Smotrich, va ordenar la demolició immediata d'una "àmplia filera de construccions àrabs il·legals" pròximes al lloc del tiroteig. Les excavadores israelianes van començar a enderrocar edificis a la zona de Farsh al-Hawa poques hores després de l'atac. Segons els residents, alguns dels immobles afectats no tenien cap vinculació amb els autors del tiroteig. Les demolicions van provocar una intervenció del Tribunal Suprem israelià, que va dictar una ordre provisional per aturar-les arran d'un recurs presentat per un advocat en representació dels propietaris de dues fàbriques, que denunciaven una vulneració de la prohibició del càstig col·lectiu.
Les ONG denuncien una possible neteja ètnica
L'anunci ha desencadenat una resposta de les organitzacions israelianes de drets humans. B'Tselem ha alertat del que considera una "campanya de neteja ètnica a Hebron" i ha reclamat una intervenció immediata de la comunitat internacional. "Israel està anunciant els seus pròxims crims amb antelació", ha advertit Yuli Novak, directora executiva de l'organització, que denuncia la intenció del Govern israelià de buidar barris palestins i reproduir-hi els desplaçaments massius i la destrucció dels camps de refugiats del nord de Cisjordània. Segons les Nacions Unides, les operacions militars israelianes iniciades el gener del 2025 als camps de Jenin, Tulkarem i Nur Shams han provocat el desplaçament forçós de més de 33.000 palestins.
La tensió militar irromp en la recta final de les eleccions
L'escalada a Cisjordània coincideix amb els últims dies de la campanya electoral israeliana, abans de les votacions del dimarts 27 d'octubre, en què Netanyahu aspira a mantenir-se al poder. També arriba després que el Financial Times publiqués que el primer ministre havia preparat una nova ofensiva contra l'Iran per al cap de setmana del 10 d'octubre, amb atacs previstos contra instal·lacions nuclears, objectius governamentals i infraestructures energètiques. Segons el diari britànic, el president nord-americà, Donald Trump, s'hi hauria oposat per evitar reprendre els combats abans de les eleccions legislatives dels Estats Units del 3 de novembre. Netanyahu, però, va desmentir dijous aquesta informació. Mentrestant, el seu Govern manté oberta la possibilitat d'ampliar les operacions militars a altres ciutats de Cisjordània, sense haver concretat encara una data per al desplegament general anunciat.