Els nens de tot el món han perdut des de l'inici de la pandèmia una mitjana de 74 dies d'educació cada un, més d'un terç del curs escolar, degut al tancament de centres i a la falta d'accés a l'aprenentatge a distància, segons un estudi publicat aquest dimarts per l'ONG Save the Children.
L'anàlisi, basada en dades de 194 països, estima que els dies sense educació de tots els menors afectats van ascendir en total a 112.000 milions a nivell global, una xifra que amaga una acusada bretxa entre zones geogràfiques de diferents nivells de desenvolupament.
Uns nens de l'escola Sant Pau de Figueres entren a classe / ACN
On han perdut més classes?
Els nens del sud d'Àsia, Amèrica Llatina i el Carib, per exemple, van perdre cada un de mitjana 110 dies d'educació, gairebé el triple que l'alumnat d'Europa Occidental (38 dies) i més del doble respecte a altres zones d'Europa i d'Àsia (uns 46 dies).
A l'Àfrica subsahariana, el temps desaprofitat va ser de 69 dies, mentre que a l'Orient Mitjà la xifra va escalar fins als 80 dies, comptats des de febrer de 2020, quan es va decretar per primera vegada el tancament d'escoles a diversos països del món per frenar l'avenç de la Covid.
La falta d'accés a l'educació va llastar especialment els nens refugiats, amb discapacitats o de famílies vulnerables o en zones rurals, una problemàtica que Save the Children alerta que no és exclusiva de països en vies de desenvolupament.
Nens sense internet
Als Estats Units, més de 15 milions d'estudiants d'escoles públiques mancaven de connexió a internet per a l'educació a distància, segons l'ONG, una proporció superior a la de gairebé tots els països europeus, exceptuant Bulgària i Romania.
Els nens d'Amèrica del Sud perden un any
"Les conseqüències per als joves és que hi haurà un retrocés en el seu progrés escolar", va assenyalar Efe Victoria Ward, directora de Save the Children a Amèrica Llatina i el Carib, on adverteix que tot un curs d'aturada educativa pot tenir un impacte "enorme" a nivell econòmic.
Malgrat l'afany dels governs per garantir l'educació a distància, explica Ward, les mesures decretades van resultar insuficients per la falta d'accés a internet, que ha exposat a molts nens "a la violència del carrer, a la violència intrafamiliar i a trastorns emocionals".
Una nena xilena aixeca la mà a l'escola / EFE
Per pal·liar aquests efectes i procurar que l'alumnat torni a omplir les aules quan puguin reobrir, és necessari "invertir en incentius econòmics" per a les famílies vulnerables i desplegar campanyes enfocades a les nenes, perquè "són elles les que no tornen quan hi ha tancaments prolongats", avisa la directora regional de Save the Children.
Segons el seu parer, els nens han estat els grans oblidats a Amèrica del Sud durant la crisi del coronavirus, que "com va començar afectant a adults grans, va fer perdre de vista els grans problemes que podia causar per a la infantesa".
Revertir aquesta situació de dèficit educatiu requerirà que els governs planifiquin de la mà de la comunitat internacional inversions en educació i protecció social, de manera que no es perdi "l'oportunitat de millorar els sistemes educatius", remarca Ward.
Imatge principal: Una classe de nens xilens, tots amb la mascareta / EFE