Els escocesos tornen avui a les urnes i ho faran per revalidar clarament el govern del partit nacionalista i la seva primera ministra, Nicola Sturgeon. S'espera que aquesta nit, amb els resultats a la mà, el Partit Nacional Escocès (SNP) hagi tornat a aconseguir una majoria absoluta aclaparadora, i que fins i tot millori els resultats de l'any 2011, tot i la derrota del referèndum per la independència que es va celebrar el 2014.

Sorprèn que els nacionalistes guanyin les eleccions de manera tan contundent, però que, en canvi, no aconseguissin el seu propòsit el 18 de setembre de 2014, quan el 'sí' a la independència va aconseguir només un 45% dels vots, i quan sembla que les enquestes no milloren de manera substancial aquests resultats. La raó fonamental de la victòria del SNP és que "és fruit de la feina de fa molts anys" i d'una bona gestió de govern. Així ho explica el politòleg de la UOC i expert en Escòcia, Ivan Serrano.

Serrano explica que el partit nacionalista es va modernitzar als anys 80, quan Alex Salmond va entrar al partit. En aquell moment el partit va agafar posicions més d'esquerra i socialdemòcrates, amb una orientació molt més social. No va ser, però, fins a l'any 1997 amb la 'Devolution', quan Escòcia va recuperar l'autogovern, que l'SNP va aconseguir ser una alternativa de govern, més enllà de la independència.

La caiguda dels laboristes

Des del 2007 els nacionalistes han aconseguit captar les preferències de l'electorat, que valora molt positivament la seva gestió, més enllà de la seva posició independentista. Tant és així, que han aconseguit desbancar els laboristes, que tenien a Escòcia el seu feu històric. Fins a l'any 2007 els laboristes havien guanyat totes les eleccions. Ara, però, podrien situar-se molt a prop dels resultats dels conservadors, o inclús veure's superats pels 'tories'.

El càstig de l'electorat als laboristes ve de lluny, però no és cap secret que als escocesos no els va agradar gens veure'ls al costat dels conservadors durant la campanya pel referèndum de la independència defensant el 'no'. Des de l'època de Margaret Thatcher, els conservadors s'han convertit en un partit molt impopular a Escòcia.

Ara, amb Nicola Sturgeon al capdavant de l'SNP, se segueix capitalitzant aquest poder sobre l'electorat laborista. A més, tot sembla indicar que la política de Glasgow, ciutat i feu laborista, revalidarà el càrrec com a primera ministra de manera aclaparadora. Tot i que Sturgeon ja fa gairebé dos anys que governa, no s'ha enfrontat mai a unes eleccions. De fet, va començar a governar just l'endemà que Escòcia digués 'no' a independitzar-se del Regne Unit, ja que l'aleshores primer ministre Alex Salmon va dimitir.

Un nou referèndum

L'any 2011, l'SNP es va presentar a les eleccions amb un referèndum per la independència com un dels punts més importants del programa, i van aconseguir celebrar-lo. Aquest cop, no han proposat un segon referèndum, però han deixat la porta oberta a fer-ho "si hi ha una clara i sostinguda evidència que la independència s'ha convertit en l'opció preferida" o si hi ha "un canvi substancial de les circumstàncies".

Això pot produir-se si en el referèndum que el Regne Unit celebrarà el pròxim 23 de juny per decidir si volen marxar o no de la Unió Europea, el ja conegut com a Brèxit, els britànics decidissin marxar, en contra la voluntat europeista d'Escòcia. Tal com explica el politòleg Ivan Serrano, "si es produeix el Brèxit, l'SNP sabrà jugar les seves cartes".

Les últimes enquestes publicades a Escòcia per l'empresa Yougov mostren que només un 30% dels escocesos aposten per marxar de la UE. Tot i que el nombre de ciutadans que volen que Brussel·les tingui menys poder és força més elevat, són minoritaris els antieuropeistes. Per tant, si la Gran Bretanya vota clarament pel Brèxit i Escòcia per quedar-se a la UE, els nacionalistes ho sabran utilitzar "hàbilment", afegeix Serrano.

Això, però, no vol dir que si finalment el Regne Unit decideix quedar-se a la UE, ja no es pugui tornar a plantejar un nou referèndum per la independència a Escòcia. Segons Serrano, aquesta opció "no és descartable" i, de fet, es podria plantejar a "no molt llarg termini".

Tot i això, Serrano recorda que fa poc que s'ha arribat a un acord amb Londres sobre el finançament, i ara el govern escocès tindrà més capacitat de maniobra. Per tant, caldrà veure com això afecta l'independentisme i "si el penalitza o l'afavoreix". El que està clar, però, és que el tema pot tornar a entrar al debat i no quedar-se en "només un cop en la història", com va dir en el seu moment el primer ministre britànic, David Cameron.