Tothom que ha llegit diaris abans de l’any 2000 sap qui és Ricard Estarriol, mort la matinada d'aquest dissabte. Per molts anys va ser l’únic periodista català que informava regularment sobre la Unió Soviètica i l’Europa enllà del teló d’acer imposat per Stalin a la fi de la Segona Guerra Mundial: Polònia, Txecoslovàquia, Romania, Bulgària, Hongria, Iugoslàvia, Albània… També la Xina. Estarriol (Girona, 1937) n’informava in situ —va fer més de 500 viatges per la regió— i amb fonts pròpies, rodant entre Viena, Moscou i Varsòvia, les ciutats on tenia residència.  Va aconseguir acreditar-se com a periodista en aquells països, sotmesos al totalitarisme comunista, i organitzar una xarxa d’informadors que el tenien al dia dels tràfecs d’aquells països gairebé hermètics. No va ser fàcil per algú amb el passaport expedit per l’Espanya de la dictadura franquista, que no hi tenia relacions diplomàtiques amb tots aquells estats, als que hi prohibia viatjar. 

Li va tocar informar de la guerra rus-xinesa del 1969, dels greus conflictes a la Polònia dels anys 80, amb el naixement de Solidarnosc; del mandat de Gorbatxov i el col·lapse de l’URSS; de la caiguda del comunisme i la democratització de l’Europa Central i de l’Est o de les guerres dels Balcans. Va entrevistar Gromiko, mister nyet, sempitern ministre d’afers exteriors de Brèjnev; Jaruzelski, Walesa i Havel, entre altres líders i dirigents de la regió. En va passar algunes de gruixudes, com quan va ser expulsat de Belgrad durant el bombardeig de la OTAN, quan va entrar a Pristina (Kosovo) amb el primer comboi britànic o quan el seu stringer als Balcans va deixar el periodisme per sumar-se a la guerrilla croata, on hi va trobar la mort. Ho explica al seu llibre De la guerra fría a la nueva Europa. Memorias de un testimonio. La Universitat de Harvard el va reconèixer el 1982 en publicar-li la monografia The Soviet approach to the Polish crisis.

"Perspicaç, bona persona, molt actiu"

“Era un corresponsal d’aquella gran generació que va tenir La Vanguardia. Un home molt perspicaç, bona persona, molt actiu. Amb el seu coneixement i la seva perspectiva es va adonar molt abans que els altres col·legues que el món soviètic es desfeia, que l'URSS, que semblava indestructible, s’anava debilitant. Ha estat un gran amic i un admirable periodista de La Vanguardia. Va ser un gran corresponsal en una regió en un moment en què era difícil d’informar. La seva mort em deixa molt, molt trist”, ha dit a ElNacional.cat Tomàs Alcoverro, el veterà corresponsal del diari barceloní a l’Orient Pròxim.

Llicenciat en Dret, va triar el periodisme —havia passat per l’Escola Oficial de Madrid, l’única que hi havia llavors. Va arribar a Viena el 1958 i es va buscar la vida escrivint per l’agència Europa Press. Abans havia passat per Los Sitios, l’actual Diari de Girona, i el Diario Regional, a Valladolid. El 1964 el va fitxar La Vanguardia, on hi va treballar fins l’any 2002. Alhora, va fer de corresponsal per a altres diaris d’Itàlia, Àustria i Polònia, per als que podia escriure en el seu idioma. Estarriol era membre de la prelatura catòlica de l'Opus Dei. A Àustria va participar activament en dues entitats lligades a la tasca d’aquesta prelatura, el Birkbrunn Centre i el Delphin Club. Durant els anys del comunisme, va organitzar reunions conjuntes entre estudiants de Polònia i Àustria i camps de treball per a estudiants espanyols a països d'Europa central i oriental, principalment a Polònia.