Edén Atanacio Pastora Gómez, l'històric 'Comandante Zero', va morir dimarts als 83 anys d'edat per complicacions de salut, va informar l'estatal Canal 6 de televisió nicaragüenca. Mitjans no oficials apunten que la mort hauria estat a causa del coronavirus.

L'exguerriller sandinista i antisandinista va morir a les 02.00 hora local (08.00 GMT) de dimarts després de vuit dies de romandre en estat crític en la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital Militar, a Managua, segons va dir el periodista Moisés Absalón Pastora en el programa "Detalles del Momento" que transmet el canal estatal.

"Avui, 16 de juny de 2020, el seu infartat cor es va aturar", va dir el comunicador oficialista, que va dir ser el seu nebot i va omplir d'elogis dén Pastora a qui va titllar com a "súper home, súper revolucionari, súper sandinista, súper nicaragüenc, i d'una altra galàxia".

El llegendari 'Comandante Zero' havia estat internat per complicacions respiratòries, però va ser donat d'alta el 5 de juny passat, segons va confirmar ell mateix a mitjans locals. Tres dies després va recaure el seu estat de salut i va ser novament internat a l'Hospital Militar, on va morir aquest dimarts.

Exguerriller i revolucionari

El govern que presideix el sandinista Daniel Ortega no s'ha referit de moment a la mort del 'Comandante Zero', una de les icones de la revolució sandinista que amb les forces de les armes, del poble i de la comunitat internacional va enderrocar a la dictadura dels Somoza (1937-1979).

Pastora va liderar el 22 d'agost de 1978, gairebé un any abans de la derrota total d'Anastasio Somoza Debayle 19 de juliol de 1979, el comando sandinista que va prendre per assalt el Palau Nacional i va fer ostatges als legisladors afins al dictador, en una acció de tres dies que va concloure|acabar amb l'alliberament de desenes de presos polítics.

Després de l'enderrocament per la via armada del Govern de Somoza el 19 de juliol de 1979, Pastora va tenir una participació efímera en l'Executiu revolucionari dels sandinistes que va finalitzar el 1990.

També va ser 'contra'

El 7 de juliol de 1981 va abandonar el país després d'exposar la seva disconformitat amb la conducció del procés revolucionari, en una carta pública dirigida a la Direcció Nacional del Front Sandinista d'Alliberament Nacional i al poble de Nicaragua.

A finals de 1982 va fundar l'Aliança Revolucionària Democràtica (ARDE) conjuntament amb Alfonso Robelo, Fernando Chamorro i Donald Castillo Orozco, amb l'objectiu d'enfrontar políticament i militarment als sandinistes, i va dirigir una de les faccions de la "Contra". Va ser candidat a la Presidència en les eleccions de novembre de 2006, que va guanyar el sandinista Ortega.

L'abril de 2008, Ortega el va nomenar el seu delegat en la comissió de desenvolupament del riu San Juan, fronterer amb Costa Rica, i des del seu càrrec governamental era un defensor acèrrim del president nicaragüenc.

Nascut el 12 de novembre de 1936 en el municipi de Ciudad Darío, departament de Matagalpa (nord), Pastora va ser pare de 21 fills -11 dones i 10 homes- producte de "quatre matrimonis i sis romanços" a Mèxic, Costa Rica, Hondures i Nicaragua, segons va dir ell mateix en vida.