L’any 2024 s’ha convertit en un dels més violents de les darreres dècades, amb un total de 61 conflictes armats actius a 36 països i territoris d’arreu del món, segons un informe publicat per l’Institut de Recerca per a la Pau d’Oslo (PRIO, per les sigles en anglès). Aquesta xifra, que no té precedents des de l’era immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial, no només ofereix una radiografia preocupant del present sinó que, segons els autors, reflecteix una tendència creixent. L’estudi, elaborat amb dades del Programa de Dades sobre Conflictes de la universitat sueca d’Uppsala, identifica com a principals escenaris de violència la invasió russa d’Ucraïna, amb 76.000 morts només l’any passat, i la guerra a la Franja de Gaza, amb 26.000 víctimes el 2024 —una xifra que ja s’enfila fins a les 55.000 des de l’inici de les hostilitats—. En conjunt, l’any es tanca amb 129.000 morts en conflictes armats, fet que el situa com el quart més letal des del final de la Guerra Freda.
El repartiment geogràfic dels conflictes deixa Àfrica com el continent més castigat, amb un total de 28 guerres actives, gairebé el doble de les que es registraven fa només deu anys. Àsia n’acumula 17 i el Pròxim Orient, deu. Tot i això, l’última anàlisi del PRIO adverteix d’un fenomen "cada vegada més alarmant": la multiplicitat de fronts dins d’un mateix estat. Més de la meitat dels països immersos en conflictes arrosseguen dos o més focus simultanis de violència armada, fet que complica la resolució política i humanitària de les crisis. Els investigadors apunten també a l’activitat creixent de grups armats com una de les principals forces desestabilitzadores. Estat Islàmic, malgrat la pèrdua de poder als seus bastions originals al Pròxim Orient, continua actiu en almenys dotze països. A l’Àfrica, milícies com el Grup de Suport a l’Islam i els Musulmans (JNIM), la filial d'Al-Qaida al Sahel, ja opera a cinc països africans.
La directora d’investigacions del PRIO, Siri Aas Rustad, ha alertat que els conflictes actuals “ja no estan aïllats”, sinó que sovint se superposen o traspassin fronteres, fet que en dificulta la contenció i resolució. Davant aquesta nova realitat, Rustad considera un “error” que actors com els Estats Units optin per “mirar cap a una altra banda” i abandonin la idea de solidaritat global. La investigadora subratlla que l’estabilitat mundial depèn d’una resposta internacional coordinada i compromesa. En aquest sentit, assenyala que les dades recollides per l’informe apunten cap a un “gir estructural” en la naturalesa dels conflictes contemporanis. “El món avui és molt més violent i fragmentat que fa una dècada”, sentencia.
Xifres rècord en desplaçaments
Paral·lelament a l’augment de conflictes armats, el desplaçament forçat continua assolint xifres rècord a escala global. Segons l’últim informe anual de l’Agència de l’ONU per als Refugiats, fins a 122,1 milions de persones viuen actualment lluny de casa seva a causa de guerres, persecucions o violència, un increment de l’1,7 % respecte a l’any anterior i gairebé el doble que fa una dècada. Els conflictes al Sudan, Birmània i Ucraïna continuen sent els principals desencadenants d’aquesta crisi humanitària, que es tradueix en més de 42,7 milions de refugiats acollits en països diferents del d’origen i 73,5 milions de desplaçats interns. L’informe també alerta de la vulnerabilitat dels afectats: un 40 % són menors d’edat i un 7 %, persones més grans de 60 anys.
Les dades recollides fins a l’abril del 2025 arriben en un context de “volàtils relacions internacionals” i d’un augment sostingut del patiment civil en els escenaris de guerra, segons ha advertit l’alt comissionat de l’ACNUR, Filippo Grandi, a l’informe. Per primera vegada des del 2011, Síria ha deixat de ser el país amb més refugiats i desplaçats del món (13,5 milions) i ha estat superat pel Sudan, on la guerra civil ha forçat 14,3 milions de persones a fugir de casa seva. L'Afganistan se situa en tercera posició, amb 10,3 milions de desplaçats, seguit d’Ucraïna amb 8,8 milions. Pel que fa als països d'acollida, l'Iran es va situar en primer lloc amb 3,8 milions de refugiats al seu territori, la majoria afganesos, seguit de Turquia (3,1 milions, sobretot sirians), Colòmbia (2,8 milions procedents principalment de Veneçuela), Alemanya (2,7 milions) i Uganda (1,7 milions).