El 2004, Akhmat Kadírov va morir en un atemptat a Grozni, la capital de Txetxènia. En aquell moment, el president rus, Vladímir Putin, va confiar en el seu fill Ramzan per ocupar la presidència de la república. Els Kadírov es van convertir a principis dels 2000 en una peça fonamental del Kremlin per controlar el territori i ofegar qualsevol aspiració separatista. A canvi, Putin els va permetre instaurar un clima de terror, en el qual s'aplica la violència contra la dissidència. Quan va morir Akhmat, Ramzan tenia 27 anys i per llei va haver d'esperar fins al 2007 per complir 30 anys i poder accedir a la presidència de Txetxènia. Des d'aleshores, ha governat amb mà dura i amb una fidelitat absoluta a Putin. Tanmateix, des del 2019 els rumors sobre els seus problemes de salut són cada cop més freqüents i, fins i tot, s'ha posat sobre la taula la qüestió de la successió. Una mort sobtada de Ramzan Kadírov seria un greu problema per al Kremlin i obriria un període de gran incertesa entre els txetxens.
Afectacions al pàncrees
Les primeres alarmes van saltar per la seva absència a les xarxes socials, ja que Ramzan n'és un usuari habitual. A més, les seves aparicions públiques han començat a disminuir i la seva imatge d'home vigorós ha passat a la d'un home amb trets de fragilitat física. Amb la cara inflada, la mirada perduda i, fins i tot, problemes per caminar. Les seves absències s'han justificat com a "baixes per incapacitat temporal" conseqüència de "problemes de salut menors". L'alarma va créixer l'abril del 2024, quan Nóvaya Gazeta Evropa va publicar que patia una necrosi del pàncrees des del 2019. La major part de la premsa local ha donat per bones les informacions, i fins i tot hi ha qui assegura que es tracta d'una malaltia terminal.
A principis del mes de juliol, es va difondre un vídeo de Kadírov participant en una reunió amb alts càrrecs del govern txetxè, la primera en tres mesos, i en la qual també se'l veia castigat físicament. Va aprofitar per dirigir-se a qui especula sobre el seu estat de salut i la seva continuïtat al capdavant del país i els va titllar de "ratolins" i "tafaners amagats a l'estranger". En aquest sentit, va assegurar: "Faig una crida als qui escriuen coses barates: estem vius" i va defensar que "el sistema de govern està ben establert i no cal celebrar reunions cada dia". Des de fa anys, qualsevol moviment en fals de Ramzan s'ha interpretat com un senyal d'una dimissió immediata. El passat mes de maig va demanar "ser rellevat del càrrec" com a líder del país, tot i que també va fer comentaris similars el 2016, el 2020 i el 2022, però que li van valdre per aconseguir més concessions per part del Kremlin. Un dels motius principals pels quals es rumoreja sobre la seva dimissió són les seves visites freqüents als Emirats Àrabs. Precisament allà va ser on es va tractar de la seva malaltia i guarda part de la seva fortuna milionària. Segons relata elDiario.es, un altre motiu que fa sonar les alarmes són els nomenaments de familiars de Kadírov en càrrecs de l'Administració. Els mitjans locals xifren en entre 30 i 50 els familiars o amics del líder txetxè que ocupen càrrecs en les estructures governamentals. Els experts asseguren que es tracta d'una estratègia per assegurar la seva protecció, i establir un sistema patrimonialista d'enriquiment i corrupció familiar.
El possible successor de Ramzan Kadírov
L'abril d'enguany, Ramzan va nomenar el seu fill Adam, de 17 anys, secretari del Consell de Seguretat de la regió. Un moviment que molts mitjans txetxens van interpretar com una nova prova que serà l'escollit per succeir-lo al poder. Quan només tenia 14 anys, el va designar com a director del seu Servei de Seguretat, el mateix càrrec que Ramzan va ocupar durant la presidència del seu pare. El jove va ser gravat mentre donava una pallissa a un reclús d'un centre de detenció de Grozni. La víctima va ser detinguda per cremar un Alcorà, i va ser condemnat a 14 anys de presó. El pare de la criatura va compartir orgullós el vídeo i el va distingir amb sis medalles i el títol d'Heroi de Txetxènia. Segons detalla Marta Ter —autora del llibre La Txetxènia de Kadírov— al digital, Adam té dos germans grans, Zelimkhan, de 18, que està centrat en les arts marcials, i Akhmat, de 19, que és ministre de Joventut i Esport. El principal problema perquè Adam sigui el successor és que hauria d'esperar fins al 2037, quan tingui 30 anys. La llei que ho estableix és una norma federal russa que el Kremlin no vol canviar.
Una de les persones en qui confia més Kadírov és Adam Delimjánov, membre de la duma estatal russa des del 2007 pel partit de Putin. A més, el 2022 va liderar les forces txetxenes al Donbàs i va dirigir el setge a Mariúpol. També ha estat acusat de participar en els assassinats i tortures de persones contràries al règim. Segons assenyala el mitjà, un dels noms més recurrents que se senten per substituir Ramzan és Magomed Daúdov, primer ministre de la república, que va ser president del parlament. També hi ha informacions que hauria torturat dissidents del règim i que ha liderat les purgues d'homosexuals a Txetxènia. Un altre dels qui està guanyant números és Apti Alaudínov, un general de la divisió de l'exèrcit rus, comandant de les forces especials txetxenes “Akhmat”. Segons l'escriptora, l'única certesa és que el successor de Kadírov no es decidirà a Txetxènia sinó a Moscou, i els txetxens ho hauran d'acceptar. Amb tot, un dels temors de Moscou en cas de destronar els Kadírov és que els qui haguessin jurat venjança de sang contra ells aprofitin per consumar-la. A Txetxènia, quan una família se sent agreujada per un assassinat o una violació, té el deure de reclamar una venjança contra els agressors i els seus parents per restaurar l'honor perdut. És precisament per això que els Kadírov haurien de témer més per la mort de Putin que no pas per la de Ramzan.