Els danesos han sortit al carrer aquest dissabte per manifestar-se contra l’ambició de Donald Trump d’aconseguir l’annexió de Groenlàndia als Estats Units. Les principals ciutats daneses han estat els escenaris d’aquest rebuig, hores abans que aquesta tarda els mateixos groenlandesos també es manifestessin a Nuuk, la capital del país. La manifestació a Copenhaguen ha cobert la plaça de l’ajuntament de banderes groenlandeses i moltes pancartes han recollit els sentiments dels danesos, que han volgut mostrar la seva solidaritat amb Groenlàndia, un territori autònom dins del Regne de Dinamarca, amb un règim d’autonomia ampliada que li dona control sobre gairebé totes les qüestions internes, com l’economia, els impostos, l’educació, els serveis socials, la cultura i l’idioma. “Traieu les mans de Groenlàndia”, “Ara Nuuk”, “Groenlàndia no està en venda” o “Make America go away” (Fem que els Estats Units se’n vagin), parafrasejant l’eslògan de Trump Make America Great Again (Fem els Estats Units grans de nou) són algunes de les consignes que s’han vist i sentit en moltes ciutats daneses com Aalborg, Kolding, Odense o Aarhus, i el nom de Groenlàndia en groenlandès - "¡Kalaallit Nunaat!"- ha estat un clam. Hores després, una altra manifestació ha recorregut els carrers de Nuuk, la capital de Groenlàndia, on milers de persones —el territori té una població de 56.000 persones— han denunciat els intents de Trump d'adquirir l'illa. Ha estat una de les protestes més multitudinàries que ha viscut el territori àrtic a la seva història.

Un missatge al món

“És absolutament increïble veure que tanta gent ve a donar-nos suport. No puc contenir les llàgrimes”, ha declarat Julie Rademacher,  presidenta de l’organització convocant, Uagut, l’associació representa groenlandesos a Dinamarca. “Els darrers esdeveniments suposen una pressió per a Groenlàndia i per als groenlandesos, tant a Groenlàndia com a Dinamarca. Per això apel·lem a la unitat. Quan hi ha maregassa i ens posem en alerta, ens arrisquem a generar més problemes que solucions”, ha advertit Rademacher, que ha afegit que “estic molt agraïda pel gran suport que rebem els groenlandesos… també estem enviant un missatge al món perquè tothom es desperti”. Per Rademacher, “Groenlàndia i els groenlandesos s’han convertit involuntàriament en el front de la lluita per la democràcia i els drets humans”.

Les manifestacions es concentren en rebuig a les declaracions reiterades de Trump manifestant l’ambició d’annexionar-se l'illa per considerar que “necessita” per garantir la seguretat nacional per contrarestar la influència russa i xinesa a l’Àrtic, tot i que a ningú se li escapa que els Estats Units també volen controlar perquè posseeix  reserves massives de minerals rars (liti, neodimi, terres rares), petroli, gas i or, essencials per a la tecnologia militar, les bateries i la transició energètica, accessibles gràcies al desgel. 

Dinamarca ha incrementat la seva presència militar a Groenlàndia amb soldats, vaixells i aeronaus durant l’exercici de l’OTAN Arctic Endurance. Països aliats com Alemanya, Finlàndia i Noruega hi envien tropes de suport, mentre que la UE expressa solidaritat política i econòmica. El Parlament Europeu dona suport a la sobirania danesa-groenlandesa, i líders com Ursula von der Leyen afirmen que Groenlàndia pot comptar amb la UE. 

Els groenlandesos rebutgen de forma unànime els plans de Trump per comprar o annexar el seu país, utilitzant fins i tot la força, com ha advertit, i castigant als països que no li donin suport amb més aranzels. El president està decidit, i no s’amaga, a aconseguir l'illa més gran del món, i ja ha afirmat que els Estats Units “tindran Groenlàndia, d’una manera o l’altra”. Els groenlandesos, però, consideren aquestes declaracions un insult i una violació a la seva sobirania i al seu dret a l’autodeterminació. El primer ministre Jens-Frederik Nielsen ha respost amb un contundent “Ja n’hi ha prou!” a les amenaces de Trump, afirmant que Groenlàndia és el seu país i que les decisions es prenen localment. Als carrers de Nuuk, samarretes amb el lema “Groenlàndia no està en venda” reflecteixen el sentir popular, mentre els ciutadans critiquen que Trump desvirtua la seva cultura i veu l’illa només com un intercanvi comercial pels recursos minerals. 

Milers de manifestants omplen també els carrers de Nuuk

Precisament aquesta tarda, milers de manifestants han recorregut els carrers de Nuuk amb la bandera blanc-i-vermella de Groenlàndia, un emblema que s'ha convertit els últims dies en una expressió d'orgull de la nacionalitat groenlandesa. Durant la marxa que va acabar al consolat dels EUA a la capital groenlandesa, els manifestants van cridar consignes contra les amenaces de Trump, com «Kalaallit Nunaat, Kalaallit pigaat» (Groenlàndia, pertany als groenlandesos). La protesta ha estat encapçalada pel primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, que ha estat rebut per aplaudiments, en una mostra de la unitat davant de la retòrica bel·licista de Trump que està generant inseguretat entre la població i els partits polítics groenlandesos.

Després de l'arribada de Nielsen, del partit social-liberal Demokraatit i president d'un Govern de coalició, s'ha procedit a la lectura d'un poema i a un minut de silenci, seguit de l'himne nacional. Entre les pancartes que portaven els manifestants se n'han observat algunes amb la frase que s'ha convertit en el lema de la resistència groenlandesa: «Groenlàndia no està en venda». També hi va haver cartilles amb missatges com Yankes, go home (ianquis fora) o Nosaltres vam decidir el nostre futur.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!