Racisme i violència. Milers d'israelians es van unir a una marxa finançada per l'Estat a través del barri musulmà de la Ciutat Vella de Jerusalem, on grans grups van corejar consignes racistes com “Gaza és nostra”, “mort als àrabs” i “que cremin els seus municipis”. La marxa anual, finançada i promoguda pel govern de la ciutat de Jerusalem, celebra la captura i ocupació de Jerusalem Oriental i els seus llocs sagrats per part d'Israel a la guerra del 1967. La presa de possessió israeliana no està reconeguda internacionalment.
La municipalitat de Jerusalem anuncia l'esdeveniment, conegut com la marxa de les banderes, com una “processó festiva”, part d'un programa més ampli d'esdeveniments que celebren “l'alliberament” de la ciutat. La marxa s'ha vist entelada pel racisme i els atacs contra els palestins durant anys, i està precedida per una campanya de violència a la Ciutat Vella que a la pràctica tanca zones de majoria palestina, particularment al barri musulmà.
Des d'abans del migdia de dilluns, petits grups de joves israelians van atacar i assetjar comerciants i transeünts dins de la ciutat escopint a dones que portaven hijabs, robant en cafès, saquejant una llibreria i entrant per la força en almenys una casa. “Tanquin ja, o no els podré protegir”, li va dir un policia a Raymond Himo, propietari d'un cafè, quan protestava pel robatori de begudes per part d'adolescents amb vestimentes religioses sionistes. Dilluns, la majoria dels comerços havien tancat a la 1 del migdia, hores abans que en anys anteriors, amb els residents atrinxerats a casa seva, recull el The Guardian.
Aviv Tatarsky, investigador de l'organització sense ànim de lucre Anar Amim, que treballa per una Jerusalem equitativa, va afirmar: “Priva les persones del seu suport econòmic i les fa sentir insegures al seu entorn. Simbòlicament, transmet un missatge: ‘No pertanyen aquí, som els amos d'aquest lloc’”.
Càntics racistes
Des del migdia, grups d'homes jueus dins de la ciutat van cridar càntics racistes, incloent-hi “que cremin els seus pobles”, “Mahoma ha mort” i “mort als àrabs”. Aquestes consignes van ser triades per grups més nombrosos, la majoria homes, que van començar a arribar al final de la tarda. Les dones es van acostar al Mur de les Lamentacions en una marxa a part, que està dividida per gènere per motius religiosos. Segons recull el mateix diari britànic, un grup gran que va arribar a la Porta de Damasc corejava “Gaza és nostra” i portava una gran pancarta que deia “Jerusalem 1967, Gaza 2025”, amenaçant en efecte amb l'annexió militar total de la franja per fer ressò de la captura de Jerusalem Oriental. Una altra pancarta deia “sense Nakba no hi ha victòria”, fent referència a l'expulsió forçosa d'uns 700.000 palestins quan es va crear l'Estat d'Israel el 1948.
Qui organitza la marxa?
La processó està coordinada per Am K'Lavi, una organització sense ànim de lucre, l'única activitat de la qual és organitzar la marxa del Dia de la Bandera. Està presidida per Baruch Kahane, fill de Meir Kahane, rabí supremacista jueu que va fundar el partit Kach. Prohibit com a partit polític a Israel a la dècada de 1980 per la legislació antiterrorista, ara és un moviment d'extrema dreta. Alguns manifestants portaven samarretes amb el símbol del partit: un puny tancat dins una estrella de David. Altres portaven samarretes amb els noms dels seus instituts, que havien organitzat sortides grupals a la marxa.
Malgrat els antecedents de violència de la marxa de les banderes, la presència policial dins de la Ciutat Vella va ser relativament limitada, i la policia va fer poc per protegir els palestins atacats. Activistes del grup Standing Together van actuar com a escuts humans, identificats només amb armilles liles, i sovint van ser l'única barrera que va evitar una escalada de la violència. El ministre de Seguretat Nacional d’extrema dreta, Itamar Ben-Gvir, va participar en la marxa després d’una visita provocadora a l’esplanada de la mesquita d’Al-Aqsa. Al mateix temps, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va presidir una reunió de gabinet a Silwan, a la Jerusalem Est ocupada, malgrat les advertències del servei de seguretat Shin Bet.
La marxa és considerada una expressió violenta i provocadora del control jueu sobre Jerusalem, i en el passat ja ha desencadenat conflictes, com la guerra de l’any 2021 entre Israel i Hamàs.