El govern rus cada cop aplica més mesures repressives. Proscriure el sanatisme, buscar a Google "Navalni" o "LGTBIQ+", o bloquejar les trucades de whatsapp per forçar els ciutadans a utilitzar el seu programari espia —Max—, són algunes de les últimes iniciatives de Rússia. En concret, a partir d'aquest dilluns 1 de setembre, entra en vigor un nou delicte sota el títol "buscar material manifestament extremista i accedir-hi". En principi la normativa només preveu multes de fins a 5.000 rubles —53 euros—, tot i que l'experiència apunta que la llei pot començar sent suau i anar en augment.
En total, a Rússia hi ha 5.500 articles i organitzacions que estan declarades com a extremistes pel govern, des del "moviment internacional LGTB", a l'organització del líder opositor Aleksei Navalni o Greenpeace. A més, també consideren extremistes les xarxes socials més utilitzades com Instagram i Facebook. Un dels impulsors de la llei, el senador Artiom Sheikin, ha promès que accedir a aquestes plataformes mitjançant una VPN no serà castigat. "Existeixen dues interpretacions d'aquesta llei", ha detallat Anísimov. "Una es limitaria a aquests articles en concret, però l'altra s'estén a la cerca de qualsevol contingut que promogui o justifiqui l'activitat extremista. La vaguetat de la seva redacció fa que les forces de seguretat poden usar aquesta prohibició al seu gust", ha afegit. El portaveu d'OVD-Info, aquesta llei és “un exemple perfecte de la legislació repressiva a Rússia”. “Pot ser utilitzada contra qualsevol persona amb finalitats polítics, encara que no s'aplica massivament. S'usa en casos puntuals amb severitat per intimidar als altres”.
Espionatge rus
La nova llei permet a les forces de seguretat tenir accés a les cerques de la població gràcies a les operadores de telecomunicacions i les plataformes de serveis russes. El Google rus i Yandez ja han estat condemnades per negar-se a donar accés a l'FSB al sistema d'altaveus intel·ligents domèstic d'un usuari. Les autoritats russes treballen per millorar l'espionatge als seus ciutadans. Des d'aquest estiu les trucades de WhatsApp i Telegram ja estan bloquejades i a partir d'aquest dilluns tots els dispositius hauran de tenir instal·lat el servei de missatgeria promogut pel govern rus, Max. A partir d'ara vindrà instal·lat, ja que totes les gestions administratives així com xats de col·legis i empreses han estat gestionades per aquesta plataforma, així el govern tindrà accés a tots els contactes i documents del telèfon.
A més, també estarà prohibit donar a conèixer serveis VPN que no siguin aprovats per Roskomnadzor, l'organisme vigilant d'internet. Les VPN proscrites poden ocultar la navegació de l'usuari a ulls de l'FSB, i des d'ara el seu ús serà considerat un agreujant en les condemnes. Però això no és tot, la nova llei també contempla que els immigrants de països que no necessiten visat de treball, com Bielorússia i les repúbliques d'Àsia central, hauran de tenir instal·lat obligatòriament en el mòbil altre programa que informi de la seva geolocalització.
Les restriccions també arriben a les escoles amb l'inici del nou curs escolar. Els col·legis reduiran les seves hores lectives d'idiomes estrangers mentre augmenten els continguts sobre la invasió d'Ucraïna i les seves “glòries militars”. L'assignatura Conversa sobre l'important, s'estendrà també per primer cop a les escoles bressol. En ella s'ensenya a morir per la pàtria i s'enalteixen els suposats “valors tradicionals” que Putin diu defensar enfront de “la decadència” d'Occident.
Més presons a Rússia
El govern de Putin ha anunciat la construcció de més centres de detenció preventiva, el seu particular arxipèlag SIZO, com es coneixen aquestes presons a Rússia. El primer ministre rus, Mikhaïl Mixustin, ha anunciat la sortida del país del conveni europeu per a la prevenció de la tortura. Gràcies a aquest tractat, Moscou l'accés d'una comissió independent a les seves presons i institucions psiquiàtriques fins a l'inici de la invasió d'Ucraïna. La decisió arriba després que s'hagi anunciat la construcció d'11 nous centres de detenció preventiva i que Moscou hagi triplicat de 105.000 a 359.000 milions de rubles —de 1.100 a 3.800 milions d'euros— el pressupost per a presons de cara a la pròxima dècada. Un dels centres de detenció més coneguts és el de Lefórtovo, a Moscou, on han passat moltes figures de l'oposició russa. I l'OVD-Info estima que hi ha 1.586 presos polítics a Rússia.