Almenys 546 nens han mort a Ucraïna i 1.319 han resultat ferits de diversa consideració a conseqüència de l'agressió militar russa contra aquest país que va començar el 24 de febrer del 2022, segons dades publicades avui per la Fiscalia ucraïnesa. Les víctimes més recents s'han produït aquest mateix dijous, segons la fiscalia.
A la regió de Donetsk, una nena de 12 anys va morir en un atac rus amb llançacoets Grad contra el municipi de Memrik. A la localitat de Dergachi de la regió nord-oriental de Khàrkiv vuit menors d'edat d'entre 8 i 15 anys van resultar ferits en un atac rus.
El nombre més gran de menors morts i ferits s'ha registrat fins ara a la regió de Donetsk, amb 530 casos. La segona província amb més casos és Khàrkiv, amb 356 nens morts o ferits, seguit de Kherson, Dnipropetrovsk, Kíiv, Zaporíjia i Mykolajiv amb més de cent menors morts o ferits a cadascuna d'aquestes regions.
El nombre de menors morts augmenta un 40%
El Fons de Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) ha advertit aquest divendres que el nombre de menors que han mort víctimes d'atacs aeris en el marc de la guerra d'Ucraïna ha augmentat gairebé un 40% durant aquest 2024, respecte a l'any anterior. Segons les dades, entre l'1 de gener i el 31 de març, 25 nens haurien mort a conseqüència dels atacs.
Representants de Moscou i Kíiv s'han reunit per primera vegada a Qatar per debatre la devolució de menors separats de les seves famílies per la guerra a Ucraïna, ha declarat aquest dijous la comissionada per als Drets de l'Infant a Rússia, María Lvova-Belova, buscada per la Cort Penal Internacional (CPI). "Amb la mediació de Qatar es van celebrar les primeres negociacions presencials amb la part ucraïnesa, on es va debatre l'ajuda a les famílies que es volen reunir", ha indicat la política russa al seu canal de Telegram.
Sobre Lvova-Belova i el president rus, Vladímir Putin, pengen ordres d'arrest dictades per la CPI, que els va acusar de deportació il·legal de nens i el seu trasllat des de les zones ocupades a Ucraïna a territori de Rússia, fet que suposa un crim de guerra. "És un dia significatiu. Vaig arribar a Doha per invitació de Qatar, des de l'octubre vam treballar en la reunificació familiar", ha afegit la comissionada, en agrair a l'estat qatarià els seus esforços.
Ucraïna voldria negociar la pau?
Mentre Ucraïna lluita per contenir els primers moviments d'una esperada ofensiva russa a l'est del país, hi ha novament rumors en alguns sectors diplomàtics sobre la necessitat d'impulsar converses de pau. El pròxim mes, Suïssa serà amfitriona d'una cimera internacional d'alt nivell per intentar traçar un camí cap a la pau a Ucraïna. I la reunió, sense cap mena de dubte, provocarà discussions serioses sobre com posar fi a la guerra, encara que els principals partidaris occidentals d'Ucraïna veuen pocs motius per iniciar converses amb el president rus, Vladímir Putin, qui mostra poc respecte per l'estat de dret o les normes internacionals. Rússia, de tota manera, no està convidada a la reunió organitzada per Suïssa.
En descartar l'esdeveniment com un estratagema occidental preparat per aconseguir un suport internacional més ampli per a Kíiv, el ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, va acusar Occident de fer campanya per persuadir la quantitat més gran possible de països en desenvolupament perquè assistissin, avergonyint així Moscou. Mentrestant, la Xina ha advertit severament que no hi participarà si Rússia no està representada.
Tot i això, com que el Kremlin no vol semblar un obstacle per a un fi negociat de la guerra, de tant en tant li agrada posar de manifest que està obert a converses de pau, suggerint que són Ucraïna i els seus partidaris occidentals els que es mostren obstinats. Per exemple, a principis d'aquest any, Putin va apuntar l'exprimer ministre britànic Boris Johnson, culpant-lo d'arruïnar les possibilitats d'èxit de les negociacions de pau celebrades les setmanes posteriors a la invasió.