El discurs de Volodímir Zelenski al Congrés dels Diputats, després de recórrer els parlaments de diferents països europeus, va deixar a tres grans empreses,  Porcelanosa, Sercobe i Maxam, com les principals perjudicades. El líder les va criticar per les seves relacions amb el govern de Putin i per no haver trencat les relacions, com han fet la gran majoria de companyies, després de l'esclat de la guerra. Si bé Sercobe i Porcelanosa, probablement la més coneguda de les dues i que la gent va identificar ràpidament, va reaccionar pràcticament al moment a les paraules del president ucraïnès, la gestió d'aquesta crisi per part de Maxam ha estat ben diferent: silenci absolut. Però, a que es dedica aquesta companyia? Aquest grup empresarial se centra en la fabricació d'explosius, és una de les principals companyies en aquest mercat, per a la mineria, l'enginyeria civil i l'armament. 

La seva història es remunta al 1872 a Bilbao, on l'empresari suec Alfred Nobel, que va crear i dona nom als famosos premis, va fundar la  Sociedad Anónima Española de la Pólvora Dinamítica. Anys després, es va ajuntar amb set fabricants més creant la Unión Española de Explosivos, que des del 1896 ha estat la líder en aquest sector a l'Estat. Dècades després, el 1970, es va ajuntar amb l'empresa Unión Explosivos Río Tinto, però es van haver de separar pels deutes. Ara mateix, està presidida per José Manuel Vargas, que entre el 2012 i el 2017 va ser president d'AENA, a proposta del govern Rajoy.  

9 filials a Rússia 

Per trobar l'inici de les seves relacions amb Rússia i Putin que ara ha denunciat Zelenski, hem de viatjar fins al 2002, any en què va arribar a aquest país on ara ja compta amb 9 filials, que proveeixen els seus serveis arreu de Rússia, des dels Urals a Sibèria. Però aquestes filials no només són a Rússia. Després de la crisi amb la Unión Explosivos Río Tinto, l'empresa va ser venuda al fons d'inversió Pallas Invest i, a partir de llavors, va començar a créixer arreu del món. Maxam, rebatejada el 2007, compta amb 6.000 treballadors repartits a 80 empreses de 50 països. Segons informa TV3, la seva facturació és de més de 1.000 milions d'euros l'any. 

Sense beneficis 

Tot i el seu silenci públic, Maxam sí que s'ha pronunciat davant del govern espanyol després de les acusacions de Zelenski. El president Vargas va informar ahir a la secretària d'Estat de comerç, Xiana Méndez, en una reunió d'urgència amb Porcelanosa i Sercobe, que Rússia havia confiscat "de facto" l'empesa. Segons El Confidencial, les tres companyies havien estat citades per la secretària per conèixer quina era la situació exacta dels seus negocis: si bé les dues altres empreses ja havien aclarit la situació, Maxam encara no s'havia pronunciat i va confirmar que Rússia havia respost així a les sancions occidentals sobre les empreses i empresaris russos. Concretament, els obliga a mantenir l'activitat de les fàbriques i prohibeix qualsevol repatriació de capitals, així com disposar de les accions: no poden obtenir cap benefici econòmic de la seva presència actual a Rússia. 

Segons va declarar el seu president, l'empresa va rebre un burofax del ministeri rus d'Indústria en què els advertia de sancions addicionals si no seguien fabricant productes tot i la guerra. Dies abans, havien hagut de fer una aturada tècnica per manca de mercaderies. Així, les empreses estrangeres que tenen fàbriques a Rússia han de continuar treballant, però no poden disposar dels diners que guanyen. Tot plegat es tradueix en una confiscació "de facto". Després d'aquesta trobada i tot i el silenci públic de Maxam, el Ministeri va emetre un comunicat en què asseguren que les companyies "han esclarit que en l'actualitat no mantenen cap mena d'activitat en el mercat rus i que se sumen a la condemna internacional de la guerra".