El fenomen de la massificació turística, fins fa poc associat a ciutats europees com Barcelona o Venècia, s’estén ara amb força per l’Àsia. Illes com Bali o Phuket i ciutats històriques com Kyoto pateixen els efectes d’una presència desbordant de visitants que posa en perill l’entorn, la vida local i fins i tot l’atractiu que les va fer famoses. Experts en turisme apunten que la combinació de vols barats, una classe mitjana creixent a països com la Xina i l’Índia, i l’efervescència del viatge postpandèmia ha generat un boom difícil de controlar. “És com si haguéssim deixat sortir el geni de la làmpada”, adverteix Gary Bowerman, analista de tendències de consum amb seu a Kuala Lumpur, a la CNN.
A Kyoto, el problema és especialment visible. La ciutat, coneguda pels seus temples i carrerons tradicionals, va rebre més de 56 milions de turistes el 2024, una xifra que ha superat la seva capacitat. Els veïns es queixen d’aglomeracions als transports públics, carrers col·lapsats i comportaments irrespectuosos de turistes que es disfressen amb quimonos per fer-se fotos a llocs sagrats. “Kyoto sembla un parc temàtic”, lamenten molts residents. L’Ajuntament ha arribat a prohibir el pas per alguns carrers privats del barri de Gion després de denúncies d’assetjament a geishes.
El paradís té problemes de massificació
L’illa de Bali, a Indonèsia, també és un cas paradigmàtic. L’augment descontrolat de construccions per allotjar turistes ha eliminat grans extensions d’arrossars, provocant problemes de drenatge i greus inundacions. A més, la contaminació per plàstic, el trànsit caòtic i la manca d’aigua han fet saltar les alarmes. “Bali pateix les conseqüències d’anys d’excés turístic sense planificació”, explica Nikki Scott, editora de South East Asia Backpacker, a la CNN.
A Tailàndia, el govern de Phuket intenta frenar la degradació ambiental amb noves regulacions, però el repte és immens. L’arxipèlag de les illes Phi Phi, on es troba la famosa Maya Bay —escenari del film The Beach—, rep centenars de barques alhora malgrat els intents d’imposar limitacions. El parc natural ha estat tancat diverses vegades per recuperar l’ecosistema marí, però els visitants continuen desbordant les mesures.
Altres països han començat a reaccionar. A les Filipines, l’illa de Boracay va tancar temporalment el 2018 per regenerar les platges i limitar l’afluència de turistes. Avui, gràcies a una quota màxima de visitants i un control més estricte dels allotjaments, la qualitat ambiental ha millorat visiblement.
Un turisme sense límits?
Tot i alguns intents de regulació, molts governs asiàtics continuen veient el turisme com un motor econòmic clau. “Cap país vol ser percebut com un lloc hostil als turistes”, recorda Bowerman. Però la falta de límits amenaça de transformar paisatges únics en escenaris artificials i degradats.
Els experts coincideixen que la solució passa per una gestió més equilibrada: establir aforaments màxims, diversificar les destinacions i promoure temporades baixes. Mentrestant, recomanen als viatgers fugir dels circuits més populars i explorar zones menys conegudes. “Només cal allunyar-se una mica dels camins més trepitjats per descobrir racons autèntics”, diu Scott. Aquesta nova onada de massificació a l’Àsia és un avís global: quan el turisme deixa de ser sostenible, el paradís s’esvaeix, i amb ell, l’encant que tots busquem en viatjar.