Tot i que la humanitat aconseguís refredar la Terra i tornar a situar-la dins el límit d’1,5 °C d’escalfament global, les glaceres de muntanya no es recuperarien durant segles. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi publicat a la revista Nature Climate Change, liderat per la Universitat de Bristol (Regne Unit) i la d’Innsbruck (Àustria), en el marc del projecte europeu Provide.
La recerca s’ha centrat en analitzar els efectes dels anomenats sobrepassaments climàtics (climate overshoots): períodes en què la temperatura del planeta supera temporalment els límits fixats als acords climàtics internacionals —com el famós 1,5 °C de l’Acord de París— abans de començar a baixar gràcies a polítiques de reducció d’emissions o tecnologies de captura de carboni. La gran incògnita és: quin cost tindrà aquest excés, encara que sigui temporal?
Per respondre aquesta pregunta, l’equip científic ha modelitzat un escenari futur en què la temperatura global continua augmentant fins a arribar als 3 °C cap a l’any 2150, i després, molt a poc a poc, es redueix fins als 1,5 °C cap al 2300, on es manté estable. En aquest món, es perdria un 16 % més de massa de glacera abans de l’any 2200 i un 11 % més abans del 2500, en comparació amb un escenari on el límit d’1,5 °C no s’hagués superat mai. Això s’afegeix al 35 % de pèrdua que es produiria, encara que es respectés aquest límit des del principi.
“El que volíem saber és si les glaceres podrien tornar a créixer si el planeta es refreda. Molta gent es fa aquesta pregunta: tornarem a veure les glaceres créixer durant la nostra vida o la dels nostres fills? Malauradament, la resposta és que no”, explica Lilian Schuster, investigadora de la Universitat d’Innsbruck i autora principal de l’estudi.
És reversible el canvi climàtic?
Els científics han utilitzat un model innovador creat a la Universitat de Bristol que simula l’evolució de totes les glaceres del món —excepte les capes de gel polars— i l’han combinat amb projeccions climàtiques de la Universitat de Berna. El model mostra que les grans glaceres, com els de l’Antàrtida o Grenlàndia, podrien trigar segles o mil·lennis a recuperar-se d’un sobrepassament de 3 °C. En el cas de les glaceres més petits, com els dels Alps, l’Himàlaia o els Andes tropicals, la recuperació podria arribar —amb sort— cap a l’any 2500.
Però no és només una qüestió de paisatge. Aquestes glaceres alimenten rius que són vitals per a milions de persones. Quan es fonen, alliberen més aigua temporalment —és el que es coneix com a “pic d’aigua”—, però quan ja no queda prou gel, el cabal dels rius es redueix. “Si les glaceres es refreden i tornen a créixer, comencen a retenir aigua en forma de gel. Això vol dir que baixa menys aigua riu avall”, explica Schuster.
Segons Fabien Maussion, professor associat a la Universitat de Bristol, “superar el llindar d’1,5 °C, encara que només sigui per unes dècades, pot provocar la desaparició de glaceres durant segles. I aquest dany no es pot revertir fàcilment”.
L’any 2023 ja es va tancar com el més càlid mai registrat, i tot indica que el món està encaminat cap a un escalfament de gairebé 3 °C si no es prenen mesures dràstiques. Per Maussion, aquest estudi és un toc d’alerta: “Com més triguem a actuar, més gran serà la càrrega irreversible que deixarem a les generacions futures”.