Aquest diumenge, en la vigília del Dia Nacional de França, el president Emmanuel Macron ha llançat un alarmant missatge a la seva nació: "Des del final de la Segona Guerra Mundial, la nostra llibertat mai s'ha vist tan amenaçada com avui, quan nosaltres, francesos i europeus, hem de garantir la nostra seguretat". El president, que a principis de juliol va mantenir una conversa telefònica de dues hores amb Vladímir Putin sobre el futur del conflicte, ha fet una crida al rearmament i a la mobilització general de tots els sectors, en un discurs carregat de ressonàncies bèl·liques que ha servit de preàmbul per l'anunci que venia a continuació: l'augment sense precedents de la despesa en defensa per als dos pròxims anys —concretament, 6.500 milions d'euros—, amb l'objectiu d'arribar al 3,5% del PIB el 2035.
Aquest "esforç nou, històric i indispensable", dirigit a rearmar França i preservar la seva seguretat i independència davant "l'amenaça de Rússia i la incertesa creada pels Estats Units", no es limitarà únicament a l'Estat, ja que, segons ha fet saber Macron, empreses, societats de transports i hospitals hauran d'invertir en seguretat per defensar-se dels possibles ciberatacs i altres elements de guerra híbrida provinents de Rússia. "Aquest esforç no estarà exempt de beneficis per a la nació; la despesa militar serà una font de riquesa", ha assegurat el president, i ha promès que, en qualsevol cas, no permetrà que aquest esforç es tradueixi en un augment del deute nacional.
Dissuasió nuclear i possible obligatorietat del servei militar
"Quan no hi ha regles, preval la llei del més fort", ha observat el president, fent referència a la necessitat de promoure un esforç conjunt europeu per preservar la sobirania del continent. L'inquilí de l'Elisi ha abordat també una de les qüestions que més controvèrsia genera en el debat sobre la defensa del Vell Continent: l'element nuclear. Macron, que manté la tesi que França pot garantir la seguretat col·lectiva dels europeus mitjançant la dissuasió nuclear, ha invitat el Regne Unit —l'altra potència nuclear del continent— a mantenir converses per dissenyar una estratègia conjunta de defensa que combini els seus arsenals atòmics. "Per ser lliure en aquest món, cal ser temut. Per ser temut cal ser poderós", ha reflexionat el president, que considera necessari generar consciència sobre les "amenaces híbrides de Rússia".
Un dels altres punts destacats del seu discurs ha estat la referència a un possible servei militar obligatori, mesura que, fins ara, Macron considerava "poc realista". Tot i que no ha promès res, el president ha expressat la seva admiració per tots els joves "que vulguin servir al país" i ha dit que valorarà la reforma de l'actual Servei Nacional Universal —un servei civil voluntari destinat a formar menors d'edat en temes com el paper de l'Estat o els serveis de seguretat, tot fomentant "el gust pel compromís"—, que podria passar a ser obligatori.
La fràgil amistat amb l'aliat nord-americà
En el seu recorregut per totes les amenaces que planen sobre la població de França i d'Europa, Macron també ha tingut paraules pels EUA de Trump. "El nostre aliat nord-americà està creant moltes incerteses. Si volem continuar sent lliures, hem de ser capaços de prendre decisions històriques", ha observat el president, deixant caure la possibilitat d'un trencament amb la Casa Blanca. El discurs de l'inquilí de l'Elisi s'alinea amb altres declaracions recents d'importants figures del país, com la de Thierry Bukhard, cap de l'Estat Major, qui el darrer divendres assegurava que "Rússia ha designat França com el seu principal adversari a Europa". El militar francès de més alt rang va fer saltar les alarmes a la seva població en referir-se a la —res descartable, al seu entendre— possibilitat que el Kremlin ataqui qualsevol altre país europeu abans del 2030.