El Tribunal Suprem de Rússia estudia aquest dilluns el recurs que va presentar Iàbloko, l'únic partit opositor legal al país, contra la decisió del mateix tribunal d'excloure les seves llistes de les pròximes eleccions legislatives que se celebraran aquest mes de setembre per renovar la Duma russa. Com ja va passar la setmana passada, quan es va anunciar l'exclusió de l'únic partit que s'oposa a la guerra a Ucraïna, desenes de persones s'han concentrat a les portes del tribunal per mostrar el seu suport a Iàbloko i conèixer el veredicte del Suprem des del lloc dels fets. Si en aquell moment la policia va amenaçar de dissoldre la concentració, aquest dilluns ha detingut a 55 persones davant l'edifici del Suprem rus al centre de Moscou.
El líder de Iàbloko, Nikolai Ribakov, ha aprofitat la seva declaració durant la vista judicial per denunciar les detencions i ha demanat l'alliberament immediat de totes les persones detingudes, com també el cessament de la campanya d'intimidació des de les institucions als partidaris de l'únic partit que s'oposa a la invasió d'Ucraïna. Entre els detinguts, la policia s'ha endut en un dels furgons policials al candidat a diputat Víctor Balabanov. Tanmateix, un dels dirigents del partit opositor, Kiril Goncharov, ha acompanyat fins a la comissaria a una vintena dels detinguts durant la concentració, segons ha informat en les xarxes socials. Com va passar fa una setmana, quan mig miler de partidaris es van concentrar davant de l'edifici del Suprem, la majoria dels detinguts són joves.
La campanya contra el partit i els seus simpatitzants també s'ha traduït en amenaces als seus partidaris. Aquest diumenge, el mateix Ribakov ha denunciat que la policia s'havia presentat als domicilis de les persones que van assistir a la vista del passat 10 d'agost en la qual l'alt tribunal rus va rebutjar el registre de les llistes electorals de la formació opositora tot i que comptaven amb el vistiplau de la Comissió Electoral Central. "L'emissió massiva d'aquestes advertències després de l'assistència a una audiència pública concreta té un clar caràcter intimidatori", ha dit.
Els arguments de Iàbloko
D'altra banda, durant la vista d'aquest dilluns, Ribakov s'ha dirigit directament a la cap de la Comissió Electoral Central, Ella Pamfílova, perquè aquesta doni suport al recurs de Iàbloko, que ha estat arraconat de la contesa electoral acusat de finançament estranger i violació de drets d'autors, càrrecs que el partit considera "absurds". En un primer moment, la CEC va aprovar les llistes de Iàbloko i les va col·locar al segon lloc de la papereta, just per sota de Rússia Unida, el partit de Vladímir Putin. Però davant la denúncia del partit Rodina (Pàtria) —un partit lleial al Kremlin— contra Iàbloko, es va col·locar al costat dels denunciants i va donar validesa a les acusacions, afirmant que les podia provar mitjançant informes.
Aquest diumenge, Iàbloko ha fet públic un informe en el qual asseguren que tant el partit oficialista Rússia Unida com altres formacions lleials al Kremlin també han rebut donacions de l'exterior, il·legal segons la llei russa. La formació liberal assegura que els cinc partits amb representació parlamentària van rebre entre el 2021 i el 2025 almenys 1.153 milions de rubles (uns 11,7 milions d'euros al canvi actual) en donacions "amb indicis de finançament estranger".
A parer seu, segons el "criteri" emprat pel Suprem, que va excloure el partit opositor per rebre 16.900 rubles en donacions (uns 170 euros), hauria d'almenys investigar la resta de formacions polítiques amb presència a la Duma, la cambra de diputats russa. Per aquesta raó, Iàbloko exigeix o bé anul·lar la decisió del Suprem o bé aplicar de manera "congruent" aquest criteri per a tots els partits que prendran part a les eleccions legislatives del 20 de setembre.
Contra el pacifisme que creix a les enquestes
La censura a Iàbloko ha estat constant des de l'esclat de la guerra a Ucraïna, ara ja fa més de quatre anys, donada la històrica posició pacifista del partit, que es va mostrar en contra de la invasió en un primer moment. En els últims anys, dirigents i candidats del partit han estat condemnats a penes de presó i inhabilitació per la seva oposició a la guerra, mitjançant la qual, durant els últims mesos, han aconseguit capitalitzar el vot de descontent amb la invasió i Putin. Davant el bon moment de Iàbloko a les enquestes, els partidaris del Kremlin han passat a l'atac i les actuacions legals, que han acabat amb la seva retirada de les llistes.
El conegut periodista independent Mikhaïl Zigar, ha assegurat dissabte que va ser el president Vladímir Putin que va prendre personalment la decisió d'excloure Iàbloko, el lema electoral del qual, Per la pau i llibertat, contrasta amb el Tot per la victòria del partit del Kremlin. A més, la justícia russa té previst emetre també aquest dilluns la sentència contra l'històric dirigent de Iàbloko, que podria ser condemnat a 12 anys de presó a la regió nord-occidental de Pskov per criticar la coneguda com a "operació militar especial".