La cap del govern de Hong Kong, Carrie Lam, ha cedit a la pressió dels manifestants i ha anunciat la retirada definitiva del polèmic projecte d'extradició que va suscitar les multitudinàries protestes registrades a la ciutat des de fa tres mesos.

Encara que Lam primer va suspendre la seva tramitació i després va assegurar reiteradament que el projecte estava "mort", els manifestants no es van donar per satisfets i exigien la retirada efectiva i definitiva d'aquesta reforma. Així, la líder honkonguesa s'ha fet enrere i per tant, s'ha complert una de les cinc demandes del moviment independentista, que significa que queda suspès el permís del lliurament de sospitosos a països amb els quals la excolonia britànica manca d'acords, i que feia témer que obrís la porta per primera vegada a l'extradició a la Xina.

La resta de peticions dels hongkonguesos són l'establiment d'una comissió independent que investigui la presumpta brutalitat policial, la retirada de càrrecs contra els detinguts per les protestes, la retirada del qualificatiu de "revolta" sobre les manifestacions i l'aplicació del sufragi universal per a l'elecció del cap de l'Executiu local.

Lam a la corda fluixa

Segons les últimes enquestes, Lam gaudeix de la popularitat més baixa mai registrada per un líder del govern local des que Hong Kong va tornar a mans xineses després de segle i mig de dominació colonial britànica. No obstant això, i tot i que els manifestants han exigit una vegada i una altra la seva dimissió, la política va negar ahir que hagués ofert la seva renúncia a les autoritats xineses, malgrat que en un enregistrament difós per Reuters se li sentia fer aquest comentari a empresaris hongkongueses i assegurar que el seu marge de maniobra era “molt limitat”.

Així mateix, els portaveus de l'Executiu xinès han reiterat el seu suport a Lam, al seu Govern i a la Policia de Hong Kong perquè resolguin la situació.

Origen de les protestes

Les manifestacions van començar el mes de març passat com a oposició a una polèmica proposta de llei d'extradició que, segons advocats i activistes, podria haver permès a Pequín accedir a "fugitius" refugiats en territori hongkonguès.

Aquestes han mobilitzat des de juny centenars de milers de persones i han deixat enfrontaments violents entre alguns manifestants i la policia, a la que s'ha acusat d'abusar del seu poder a l'hora de dissuadir les protestes.