El fundador del partit ultra Front Nacional (FN), Jean Maria Le Pen, i pare de la candidata ultra a l'Elisi Marine Le Pen, ha hagut de ser hospitalitzat a conseqüència d'un vessament cerebral, segons han indicat fonts del seu entorn a l'emissora France Info. L'històric ultra, que té 93 anys, ha estat sotmès a una sèrie d'exàmens mèdics que "no han revelat res inquietant" i la seva vida no corre perill, segons les mateixes fonts. Le Pen va tenir problemes de visió dilluns a la nit durant un sopar i va ser internat dos dies després en un hospital de la regió de París, on s'està recuperant amb la previsió que pugui ser donat d'alta dissabte. 

El líder històric de la ultradreta francesa va passar el relleu de les regnes de l'FN a la seva filla el 2011, i aquesta ha intentat transformar el partit, a qui ha canviat el nom, perquè ara es diu Rassemblement National (Reagrupament Nacional). Després de diverses topades entre pare i filla per diferències sobre l'estratègia i l'orientació ideològica, el 2015 el van excloure del dia a dia de la formació. Jean-Marie Le Pen va continuar malgrat tot com a president d'honor fins al 2018 i un any després va deixar de manera definitiva l'activitat política. En la seva dilatada carrera política, ha estat diverses vegades diputat a l'Assemblea Nacional francesa (va ser elegit per primera vegada fa 63 anys) i eurodiputat durant 34 anys.

L'arribada de Zemmour

 

Mentre Jean-Maria Le Pen no va tenir mai rival en l'extrema dreta francesa, a la seva filla Marine li ha aparegut l'ombra del polèmic Éric Zemmour. Ha crescut a còpia de llançar crítiques als immigrants, especialment els d'origen islàmic, i contra el discurs de gènere. Això li ha valgut seguidors i detractors, però sobretot popularitat. Per si no n'hi hagués prou, casat i amb tres fills, ha mantingut una sonada relació sentimental amb una assessora de 28 anys. Bona part dels missatges de Zemmour són contra Algèria, d'on és originari i que centra bona part del seu pensament: “Va ser França qui va inventar Algèria. Però els algerians només volen recordar la colonització francesa. Els seus crims, és clar, quan també ha deixat un llegat abundant com carreteres o ports", ha publicat en una columna al diari conservador Le Figaro. El candidat busca el vot pied-noir, tal com es denominen els francesos que van tornar a França després de la independència algeriana.