Les tensions entre Rússia i Occident es troben en el seu punt més àlgid des de la guerra freda. Tanmateix, ni el govern de Putin ni la justícia russa no semblen preocupar-se per donar una bona imatge davant de la comunitat internacional. L'últim cop Orwel·lià ha vingut aquest dimarts de la mà del Tribunal Suprem rus, que ha ordenat la liquidació de l'ONG Memorial, la principal organització de drets humans d'aquest país i que es considera la veu dels represaliats soviètics.

Memòria històrica

La decisió del Suprem, recollida per Efe, ha donat la raó a la Fiscalia, que va acusar l'ONG de crear "una imatge falsa de la Unió Soviètica com a Estat terrorista". Concretament, el fiscal, Alexéi Zhafiárov, va acusar Memorial de "distorsionar" la memòria de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Pàtria (1941-45) i de rehabilitar criminals nazis "a les mans dels quals hi ha sang de ciutadans soviètics". "Per què ara nosaltres, els descendents dels vencedors, hem d'observar els intents de rehabilitar els traïdors a la pàtria i els còmplices nazis? (...) Segurament perquè algú paga per això", va dir.

Rebuig

La decisió del Suprem ha provocat el rebuig de gran part de la societat civil russa. Centenars de persones s'han concentrat davant de l'edifici del Tribunal per protestar contra la persecució a Memorial. Abans de conèixer-se la decisió, el defensor de Memorial, l'advocat veterà Guenri Reznik, va considerar que la Fiscalia és conscient que la seva demanda no té fonament i és "il·legal", i va advertir que el judici és "un test dels valors que determinen la vida en un Estat de dret". Reznik ha assegurat que pensa recórrer la sentència i portar-la al Tribunal Europeu de Drets Humans si fos necessari.

La Fiscalia es va dirigir al Tribunal Suprem perquè dissolgués Memorial a causa de les seves presumptes violacions de la Constitució i l'incompliment de les seves funcions com a agent estranger, categoria a què pertany des de 2016. Els seus membres acusen el Kremlin i els òrgans de seguretat de l'Estat d'intentar impedir que continuï investigant els crims comesos durant l'URSS i des de 1991, especialment des que l'actual president, Vladímir Putin, arribés al poder l'any 2000. Memorial, que va rebre el Premi Sájarov del Parlament Europeu el 2009 i ha estat candidata en diverses ocasions al Nobel de la Pau, compte entre els seus fundadors al científic i dissident soviètic Andréi Sájarov, Nobel de la Pau en 1975, pare de la bomba d'hidrogen i precursor de la defensa dels drets humans en aquest país.

 

Foto principal: un activista protesta contra la liquidació de Memorial davant del Tribunal Suprem de Rússia / Efe