Un nomenament a dit que va ignorar la recomanació internacional i es va basar en dades falses. Aquest és el resum de la polèmica designació de José Guerra com a representant de Portugal a la Fiscalia Europea, un cas envoltat d'opacitat que, segons apunten experts, esquitxa una institució clau per als 27.

Tot va passar el 2019 però no ha esclatat fins ara coincidint amb l'arrencada de la presidència portuguesa de la Unió Europea. El govern portuguès s'enfronta a una forta polèmica per les falsedats detectades en els mèrits que va presentar per defensar l'elecció de Guerra com a representant lusità a la nova Fiscalia Europea contra el frau, que va començar a funcionar a finals de setembre. Ara per ara, s'han detectat fins a tres errors en la defensa del seu currículum, enviada fa mesos pel Ministeri de Justícia portuguès al Consell de la Unió Europea per donar suport a Guerra i que han estat divulgades ara per la premsa local.

Es tracta, segons els experts, d'un assumpte massa difícil per a un càrrec tan important. El nou organisme té com a missió investigar, processar i portar a judici els responsables de delictes contra els interessos financers europeus, i atesa la complexitat del repte un grup de pèrits internacionals va buscar els millors de cada país. José Guerra no era el primer en el cas de Portugal. La millor, segons els pèrits, era la magistrada Ana Carla Almeida, però el govern va insistir a presentar-lo com el seu candidat en un escrit enviat a Brussel·les que contenia falsedats sobre el seu currículum.

Començava així un cas que ha impactat en la imatge de Portugal i ha estat objecte de debat al Parlament Europeu.

L'opinió dels experts

Aquest és un tema candent entre les institucions d'Europa. Per a l'associació Transparència i Integritat es tracta d'un cas "opac". La seva presidenta, Susana Coroado, explica a Efe que han demanat al govern veure la primera carta enviada a Brussel·les i una de posterior que corregia la informació sobre Guerra. La resposta ha estat sempre negativa. L'Executiu argumenta que "és una documentació del Consell de la UE i per tant no podia ser el govern portuguès qui donés aquests documents".

L'associació considera que es tracta d'una documentació "del govern portuguès", i recorda que els nomenaments "opacs" o "polítics" s'han produït en els últims anys en entitats independents de Portugal, "com a Fiscalia General, el Banc de Portugal, o el Tribunal de Comptes." "La diferència és que això normalment passava de portes endins i no tenia impacte fora. Amb aquest cas, va passar a tenir un impacte en institucions que no són nacionals", assenyala.

El "comportament de Portugal", agrega, està creant problemes de credibilitat i legitimitat a la Fiscalia Europea, i d'altra banda també revela les deficiències de funcionament del Consell de la UE, per exemple mostrant "que no hi ha mecanismes de gestió de conflictes d'interès". Coroado destaca en aquest sentit la paradoxa que, en sol·licitar al Consell alliberar els documents, la ministra portuguesa a la pràctica li ho demana a si mateixa, ja que durant la presidència portuguesa ella presideix el Consell de Justícia i Assumptes d'Interior.

Les conseqüències

Junt a la carta, el debat s'ha centrat en l'eventual impacte per a la imatge de Portugal i la Fiscalia Europea, una cosa que nega la ministra lusitana de Justícia a Efe. "La imatge de la Fiscalia Europea serà formada per la seva actuació concreta", afirma Francisca Van Dunem en una resposta escrita, en la qual remarca que l'opinió dels pèrits internacionals "no és vinculant per al Consell" i que Guerra va ser seleccionat pel Consell Superior del Ministeri Públic.

Explicacions que no convencen Ana Carla Almeida, la millor opció de Portugal segons els pèrits, que ha avançat amb una acció en el Tribunal General de la UE per anul·lar el nomenament de Guerra, segons han confirmat a Efe fonts pròximes a la magistrada. "És l'única actitud digna que un magistrat pot prendre quan no es conforma amb la decisió d'un òrgan administratiu o de Justícia", ha comentat sobre això a Efe Van Dunem.

Entre els experts en Dret consultats, no hi ha unanimitat sobre el mal infligit a la nova Fiscalia, però sí a la imatge de Portugal. Fins i tot si es va tractar d'una cadena d'errors "és extremadament greu perquè mostra la negligència i la displicència amb què són considerades les qüestions de la serietat més gran", considera Jónatas Machado, professor de Dret de la Universitat de Coimbra. Per a aquest expert, "això no només és que afecti a la imatge de Portugal, que ja no és bona en matèria de combat a la corrupció o transparència de les institucions, sinó que ara, quan Portugal exerceix la presidència, donar-se el luxe de tacar la mateixa Fiscalia Europea, és realment lamentable".