Obama i Rajoy se saluden a la cimera del Canvi Climàtic / EFE

El clima està canviant, fins i tot ho ha admès Mariano Rajoy, que dimecres passat, en declaracions a la Cadena Ser, rectificava el seu posicionament del 2007. Llavors, recolzant-se en l'anàlisi que havia fet el seu cosí, catedràtic de Física a la Universitat de Sevilla, restava rellevància a la qüestió. "Quan un s'equivoca, el millor és rectificar", declara ara. "Em vaig equivocar aleshores i he rectificat. Em sembla un problema greu". Un problema al qual s'intentarà trobar solució a la cimera del clima de París.

En una de les cites internacionals de l'any, representants de 195 països, més la Unió Europea, es reuniran a la capital francesa durant les pròximes dues setmanes per intentar arribar a un pacte que gestioni el procés mundial de descarbonització perquè la temperatura del planeta no superi els perillosos 2 graus a finals de segle.

Aquestes són cinc claus per entendre la 21a Conferència de les Parts, COP21.

1. Acords

L'acord que es pretén assolir a París entraria en vigor el 2020 i té vocació de perdurar fins al 2050. Substituiria la segona fase del Protocol de Kyoto, però si aquell només incloïa a un grup de països industrialitzats que representen l’11% de les emissions, el nou acord inclou responsabilitats per a tots els països i cobriria gairebé el 100% dels gasos.

2. Compromisos

Prop de 170 països responsables del 95% de les emissions han remès a les Nacions Unides compromisos de reducció d'emissions per a París. Els compromisos requeririen una inversió de 13,5 bilions de dòlars fins al 2030, i en el cas dels països pobres estan condicionats a la recepció d'ajuda internacional.

3. Mecanismes

Els països plantegen crear un mecanisme per revisar els seus objectius a l'alça cada cinc anys, de manera que amb el temps vagin sent més ambiciosos i es pugui arribar al límit dels 2 graus abans de finals de segle.

4. Finalitat

Més enllà dels compromisos, la finalitat del pacte és marcar el principi de la fi dels combustibles fòssils, enviant un missatge contundent als mercats de l'aposta política mundial per una economia baixa en carboni.

5. Moment polític-econòmic

Mai abans ha existit un moment polític tan favorable a l'acord climàtic: la Xina i els Estats Units han rubricat un compromís per lluitar junts contra l'escalfament; i els països del G7 han emès una declaració comprometent-se a posar fi als combustibles fòssils en el 2100. El "clima" també és favorable en el terreny econòmic: 200 multinacionals han demanat als països que posin preu al carboni; les 10 petrolieres han creat una coalició per formar part de les solucions; les renovables van proveir el 9,3% de la demanda energètica mundial en el 2014 i el seu preu s'ha abaratit notablement en l'última dècada (un 80% en el cas dels panells solars).

Exposades les claus, la pregunta que es planteja és: ¿Hi haurà acord? Els tres principals punts de desacord en la negociació són el finançament per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic en els països més vulnerables; la diferenciació o no entre països rics i pobres i l'ambició de l'acord més enllà d'una mera declaració d'intencions. Els més optimistes afirmen que "res està decidit fins que es decideix". Els pessimistes, per contra, s'encomanen a un miracle. Si més no, el papa Francesc ha dedicat una encíclica al canvi climàtic considerant que combatre'l és "una qüestió moral" i del "bé comú"; i els líders islàmics l'han secundat amb una declaració que apel·la al compromís climàtic dels 1.600 milions de musulmans.