El personal de Neuralink, l'empresa de xips cerebrals de l'home més ric del món, Elon Musk, ha forçat una investigació federal per possible violació del benestar animal a l'empresa. Segons relaten des de dins de la companyia, les proves en animals s'estan tornant cada vegada més freqüents i causant sofriment i morts innecessàries, avança Reuters. Tot plegat arriba pocs dies després que el magnat tecnològic sud-africà anunciés que d'aquí a 6 mesos tindrien a punt el primer implant per al cervell destinat a millorar la mobilitat de les persones paralitzades o que pateixin alguna anomalia neurològica. Precisament, els testimonis recopilats per la justícia nord-americana parlen de la pressió que diuen sentir per avançar ràpidament en el desenvolupament del producte i denuncien que ha tingut com a conseqüència molts experiments fallits.

Neuralink sacrifica 1.500 ovelles, porcs i micos

L'inspector del Departament d'Agricultura dels EUA investiga els documents i comunicacions de Neuralink per suposades violacions de la Llei del Benestar Animal en les proves a les quals els treballadors s'han oposat. Segons ha transcendit aquest dimarts a la premsa internacional, l'empresa neurotecnològica hauria sacrificat des del 2018 1.500 animals, que inclouen més de 280 ovelles, porcs, rates, ratolins i micos, tot i que la xifra total no es pot saber amb seguretat. El problema per a Elon Musk, però, és si els sacrificis s'estan fent de manera justificada i s'ajusten a la llei de protecció dels animals. Segons el testimoni d'alguns científics que hi treballen, la quantitat de morts hauria pujat amb relació a la celeritat que se'ls exigeix per llançar el xip cerebral. A més, parlen de la proliferació d'"errors humans" que obliguen a repetir les proves i forcen el sacrifici d'animals que es podien haver evitat per l'"olla de pressió" en la qual diuen que els fan treballar. 

El primer xip cerebral, en 6 mesos

Elon Musk no és conegut per complir les seves promeses. Aquest cop, va assegurar que Neuralink pot estar llesta per a realitzar implants cerebrals en éssers humans en el termini de sis mesos. El procés -va dir Musk- es troba avançat quant als permisos necessaris per part de l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA), que regula tota mena d'artefactes mèdics en el mercat. Fins al moment, la FDA s'ha preocupat pel possible sobreescalfament de l'implant (que inclou microcables en el teixit cerebral), perquè podrien traduir-se en la fugida d'elements químics des de l'implant cap a la massa cerebral, va detallar Musk en la sessió de preguntes. La funció de l'implant serà la de "llegir" l'activitat cerebral per a poder transmetre ordres que ajudin a restaurar algunes funcions cerebrals greument danyades després d'un infart o una esclerosi lateral amiotròfica, que deriven en greus danys en la capacitat comunicativa. L'implant tindrà la grandària d'una moneda i la seva instal·lació requerirà extreure un volum similar del cervell, fet que el diferencia d'altres artefactes provats per empreses neurològiques, que han proposat aparells semblants sense una intervenció tan invasiva, segons recorda l'agència Bloomberg.