José Eduardo dos Santos (Luanda, 1942) va governar Angola amb mà de ferro del 21 de setembre de 1979 al 26 de setembre de 2017. Va estar 38 anys al poder, dirigint el seu país i també el partit oficialista, el Moviment per a l'Alliberament d'Angola (MPLA), un grup que ell mateix havia ajudat a crear el 1961. Tot i que durant un temps va defensar un règim comunista per al seu país, a partir del 1992 va apostar pel liberalisme. Ell i la seva família, especialment la seva filla Isabel i el seu gendre, el congolès Sindika Kongolo, es van enriquir extraordinàriament. Es diu que Isabel dos Santos, a qui anomenen "la reina de l'Àfrica" té una fortuna valorada en més de 3.000 milions de dòlars (tot i que hi ha qui opina que en podria tenir fins a 20.000). Mentrestant, Angola és un dels països més pobres del Planeta, i una bona part de la seva població viu per sota del llindar de la pobresa. El 2017 José Manuel Gonçalves Lourenço va succeir Dos Santos al front del país i de l'MPLA. Ara, la justícia angolesa investiga la fortuna d'Isabel dos Santos i José Eduardo dos Santos s'ha allunyat de la vida política angolesa. Viu a una gran mansió a Pedralbes, tal i com ha relatat El Confidencial, que informa del cas Dos Santos a partir d'una investigació coordinada entre diversos mitjans de comunicació internacionals: l'anomenat Luanda Leaks, elaborat per la Plataforma per Protegir Denunciants de l'Àfrica (PPLAAF) i el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ).

De guerriller esquerrà a president

Dos Santos va començar la seva carrera política a l'Exèrcit Popular d'Alliberament d'Angola, el braç armat de l'MPLA. Però va estar poc temps a la guerrilla: gràcies al seu paper polític va obtenir una beca per estudiar a Bakú, a l'Azerbaidjan, ja que la URSS donava suport al seu partit. Va estudiar enginyeria del petroli, una carrera que li seria de gran utilitat en el futur, ja que Angola és un gran productor de cru (és el segon productor d'Àfrica, i bona part de les seves exportacions estan constituïdes per petroli). A Bakú es casaria amb la seva primera dona, Tatiana Kubanova, i tindria amb ella la seva primera filla: Isabel. En retornar a Angola, el 1970, es mantindria dins l'estructura militar i diplomàtica de l'MPLA i el 1974 entraria al Politburó del partit. En el moment de la independència seria nomenat ministre de Relacions Exteriors. Des del seu càrrec potenciaria les relacions amb Cuba i amb la Unió Soviètica, que serien essencials per a la guerra civil que acabava d'esclatar entre la UNITA (una guerrilla que també havia nascut com a grup independentista contra els portuguesos i que s'enfrontava a l'MPLA amb el suport dels militars sud-africans).

La deriva totalitària

La guerra civil va ser el pretext perfecte per instaurar un govern de partit únic i per a fortes depuracions dels sectors més esquerrans del propi MPLA. I com l'enemic comptava amb el suport de la Sud-àfrica de l'apartheid, el règim esquerrà va tenir un ampli suport internacional. A la mort del primer president del país, Agostinho Neto, Dos Santos va ser elegit president de l'MPLA i president de la República. Va aconseguir dominar els atacs de la UNITA durant gairebé 30 anys, gràcies al suport militar cubà. Després de la batalla de Cuito Cuanavale, en què les forces cubanes i de l'MPLA van derrotar l'aliança entre la UNITA i els sud-africans, es van retirar les forces sud-africanes del país i amb la fi de la guerra freda, es va arribar a una sortida negociada amb la UNITA. El 1992 es va implementar el pluralisme polític i una economia de mercat. L'MPLA va guanyar les primeres eleccions fetes al país. Però la guerra no va acabar; després d'algunes matances de militants de la UNITA, la guerra va continuar fins que al 2002 va ser mort Jonas Savimbi (el líder de la UNITA).

Dos Santos i el capitalisme

A partir de 1992 es va procedir a la privatització de les empreses públiques . El gir cap al capitalisme no va anar acompanyat de cap democratització: la presidència del país va reforçar la seva hegemonia i no es va garantir la divisió de poders. Dos Santos ha estat acusat d'enriquir-se en aquella època i, sobretot, d'enriquir la seva família. El moment de màxim enriquiment va venir amb la privatització dels serveis públics del país, que es va fer ben sovint mitjançant decret presidencial, sense cap concurs públic. Com informa El Confidencial, el 25 % de les accions de la telefònica Unitel Angola van anar a parar a les mans d'Isabel. La "reina" també controlava els dos principals bancs del país, la cervesera, l'operadora de televisió per cable, la principal empresa de supermercats, la venda de ciment, la principal empresa portuària del país... Isabel dos Santos va gaudir de grans préstecs estatals que no van ser retornats. I va arribar a signar multimilionàries transferències d'empreses de l'Estat que ella dirigia a empreses privades seves. També va comprar diamants angolesos a preu inferior al del mercat. Amb els diners extrets del petroli, Isabel dos Santos va crear una tèrbola trama de holdings per ocultar la seva fortuna, per desplaçar-la a paradisos fiscals, i per aconseguir participacions en múltiples empreses europees (des del banc portuguès EuroBIC a l'energètica portuguesa Galp). El seu marit va arribar a declarar que preferia "que la riquesa del continent acabi en mans d'un corrupte negre que a les d'un neocolonialista blanc" i davant les acusacions de corrupció va al·legar que la seva família era qui més impostos pagava a Angola. Però el successor de Dos Santos, Lourenço, a partir de 2018, va posar la lluita contra la corrupció entre les seves prioritats. I una de les primeres empreses a ser investigades va ser la petroliera Sonagol, que havia estat presidida per Isabel dos Santos. Ara, la justícia d'Angola ha obert tot un seguit de causes contra la família de Dos Santos. Isabel dos Santos, el mateix dia que va ser citada a declarar, va fugir del país. A través del seu Twitter, assegura que la seva riquesa es deriva de la seva habilitat per als negocis, i acusa als "autòcrates d'Angola i de Veneçuela" de perseguir-la injustament. El govern angolès encara no ha demanat l'extradició de cap membre de la família a través d'Interpol.

Dos Santos a Barcelona

El 2016, quan encara era president, Dos Santos ja havia estat a Barcelona. Se l'havia vist menjant a l'Asador de Aranda i al Corte Inglés fent compres massives. Havia arribat amb el seu avió personal i sembla ser que havia estat a la ciutat per arreglar la venda de la banca BPI. S'allotjava en una casa amb piscina a la zona alta de la ciutat. Sembla ser que no era la primera vegada que trepitjava la capital catalana, sinó que hi anava de tant en tant. A l'abril de 2019 Dos Santos, que començava a sentir la pressió del seu successor, es va desplaçar a Barcelona per instal·lar-s'hi. Alguns dels seus fills i nets també han marxat a Europa per escapar de la justícia angolesa. Tan sols José Filomeno no ho ha pogut fer, perquè les mesures cautelars dels tribunals angolesos li ho impedeixen. Diuen que Isabel dos Santos, la filla preferida i la més perseguida per la justícia angolesa, viatja periòdicament a Barcelona a veure al seu pare (ella viu a Londres, en una mansió que val 15 milions d'euros). No es té constància que la justícia espanyola hagi investigat les transferències de diners de la família de Dos Santos cap a l'Estat espanyol.

Angola, clienta d'Espanya

Recordem que Angola, durant els temps en què Dos Santos va ser el poder, va ser un fidel comprador d'armes a Espanya i el 1992 la Guàrdia Civil va entrenar la policia d'aquest país africà. El superespia Francisco Paesa, implicat en nombrosos afers tèrbols, va ser l'enllaç de venda d'armes a l'MPLA en temps de la guerra contra l'UNITA. En aquest temps la venda d'armes a aquest país era prohibida per l'ONU, però el govern de Felipe González, a través de Luis Roldán, va permetre l'exportació de canons, carros de combats i bateries antiaèries mitjançant certificats d'exportació falsos. De fet, l'Audiència Nacional, dins la trama DEFEX, també està investigant la venda d'armes a Angola en els darrers anys. Sembla ser que des d'aquesta empresa estatal espanyola s'haurien pagat suborns als funcionaris d'aquest país. Diuen que es van facturar més de 150 milions per un material que tan sols en valia 50. Entre els implicats en el cas hi ha Beatriz García Paesa, neboda de Francisco Paesa, que actualment està desaparegut.