El primer ministre italià Matteo Renzi ha reconegut la derrota del sí al referèndum per la reforma constitucional a Itàlia que ell mateix promovia i presentarà la seva dimissió aquest dilluns. Ho ha anunciat a les 12:30 de la matinada de dilluns, quan encara no s'havien recomptat ni 16.200 de les 61.551 urnes, però ja s'intuïa que la derrota seria dura i àmplia. El resultat final va ser de 59,5% de vots pel no i de 40,5% pel sí.

Renzi, del Partit Democràtic, s'ha fet responsable del resultat: "He perdut. A Itàlia mai no perd ningú. Però jo sóc diferent i us dic que he perdut. No he estat capaç de convèncer-vos. Demà a la tarda reuniré el consell de ministres i aniré al [palau del] Quirinal, al president de la República, i presentaré la meva dimissió", ha dit.

El primer ministre s'havia alegrat abans que "el poble italià hagi parlat de manera molt clara. El percentatge de participació ha estat molt superior a les expectatives. El No ha guanyat de manera clarament nítida", ha dit. 

La participació a l'hora de tancar els col·legis electorals era del 68%.

Des de primera hora, tots els sondejos a peu d'urna de les radiotelevisions italianes han donat per perdut el referèndum de reforma constitucional, que amagava també un vot d'aprovació o rebuig del mandat de Renzi. Ell mateix s'havia compromès a dimitir si no aconseguia passar aquest referèndum. Després de mesos de campanya pel sí, els resultats han estat gairebé els mateixos que indicaven les enquestes a l'inici de campanya.

L'oposició

Les primeres reaccions han arribat de l'oposició de dreta. Matteo Salvini, líder de la Lega Nord, el partit populista xenòfob italià, ha declarat que la victòria del No "és la victòria del poble contra els poders forts. Hem desafiat la sort. Renzi ha de dimitir immediatament".

Renato Brunetta, un dels líders de Forza Italia, el partit creat per Silvio Berlusconi, també ha exigit la dimissió de Renzi "si es confirmen aquests resultats. És una gran victòria de la democràcia, una gran victòria del no".

"Em commou", ha dit el president del Comitè del No, Alessandro Pace, en comentar les primeres enquestes, encara que tem el recompte de vots a l'estranger. "Espero els resultats de l'exterior. D'allí pot arribar el cop de colze. A l'estranger, les eleccions es dopen. No hi ha controls. Un dels compromisos que el Parlament ha de prendre és canviar el vot de l'estranger. Però ara em sento orgullós del resultat".

Matteo Salvini, líder de la Lega Nord, promovia el No

Què volia la reforma?

L'objectiu de la reforma era doble. D'una banda, garantir la governabilitat d'Itàlia, que ha tingut 63 governs en 70 anys de democràcia, ja que molts executius han caigut per perdre una moció en alguna de les cambres. D'altra banda, millorar l'eficàcia legislativa, ja que l'aprovació de les lleis només dependria de la Cambra dels Diputats i no d'ambdues cambres com fins ara.

Supressió del "bicameralisme perfecte", que assigna idèntiques competències a la Cambra dels Diputats i al Senat. La reforma convertia el Senat en un òrgan|orgue de representació territorial de caràcter només consultiu. Podria proposar reformes als projectes de llei que la Cambra dels Diputats estudiés. Els membres del Senat passarien dels actuals 315 a un màxim de cent: 95 representants locals (74 elegits pels Consells Regionals i 21 pels alcaldes) i cinc d'electes pel president de la República amb un mandat de set anys. L'edat mínima per ser senador passarà a 18 anys (ara està en 40). Els nous senadors no percebrien primes sinó només els sous que ja reben a les seves regions o alcaldies i conservarien la immunitat parlamentària com avui.

Una nova llei electoral, obligada per la transformació del Senat. Atorgaria un premi electoral al partit més votat, perquè pugui governar folgadament. El percentatge d'aquest premi s'ha discutit com també la possibilitat que els partits puguin aliar-se abans de la primera volta o de la segona. El Govern també proposava una doble volta, a la qual s'oposava l'arc conservador, dividit en cinc partits, que tem que aquest mecanisme afavoreixi als indignats del Moviment 5 Estrelles.

L'Executiu disposaria de prioritat per a les lleis que presenti al Parlament, que hauria d'acceptar-les en una setmana i aprovar-les o rebutjar-les en un màxim de 85 dies (actualment poden transcórrer anys). Previ consens entre grups polítics, les lleis podrien ser definitivament aprovades en les comissions (que reflectirien la composició electoral del plenari).

Centralització. L'administració central recuperaria de les regions autònomes (no totes les regions ho són), poders en matèria fiscal, energia, transports i infraestructures, aspectes que han causat més plets davant del Tribunal Constitucional. L'Estat prendria les matèries d'interès nacional. S'acceleraria la supressió definitiva de les províncies. Municipis i ciutats metropolitanes serien titulars de competències pròpies i autònomes respecte a les de l'Estat. Un altre objectiu d'aquesta centralització és reduir la corrupció que es dóna a nivell local i regional, amb administracions més difícils de controlar.