Després de setmanes de moviments diplomàtics creuats, la possibilitat de reprendre les converses directes entre Rússia i Ucraïna torna a estar sobre la taula. El president rus, Vladímir Putin, ha proposat celebrar una nova ronda de negociacions aquest dijous a Istanbul, escenari on, fa tres anys, es van produir les últimes converses bilaterals abans que fracassessin sense acord.
➕ Putin demana converses a Istanbul però no aclareix si es reunirà amb Zelenski
La proposta s’ha produït en resposta a una crida occidental per establir una treva de 30 dies que Moscou encara no ha acceptat. Tot i la incertesa, el Kremlin afirma estar obert al diàleg. Yuri Uxakov, assessor de Putin, va declarar que qualsevol nova negociació hauria de tenir en compte els resultats de les converses del 2022, però també reflectir la situació actual sobre el terreny, marcada per l’ocupació russa d’aproximadament una cinquena part del territori ucraïnès.
Què demana Ucraïna?
Per la seva banda, Ucraïna i els seus aliats han demanat a Moscou una treva total i incondicional d’un mes. Malgrat aquesta petició, el Kremlin no ha donat cap resposta concreta i, mentrestant, Kíiv denuncia que més de 100 drons russos van ser llançats contra el seu territori la matinada de dilluns.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha apujat el to i ha anunciat que estarà a Turquia dijous per trobar-se personalment amb Putin. “Estem preparats per parlar, en qualsevol format”, va dir diumenge. Aquesta afirmació marca un canvi respecte a la seva postura de 2022, quan va signar un decret que prohibia negociar amb Putin directament. En aquell moment, Zelenski assegurava que “només seria possible un diàleg amb Rússia si hi hagués un altre president al Kremlin”.
Putin, en canvi, assegura que mai no ha refusat el diàleg i que va ser Ucraïna qui va abandonar les converses iniciades a Istanbul el 2022. També acusa Occident de voler perpetuar la guerra i rebutja els “ultimàtums” i la “retòrica antirussa” d’Europa.
Què va passar a les converses del 2022?
Aquelles converses de 2022 van arribar a generar un esborrany d’acord, en què Ucraïna hauria acceptat la neutralitat permanent a canvi de garanties de seguretat internacionals. Tot i això, les negociacions es van trencar al maig d’aquell any, especialment després de la matança de civils a Butxa, atribuïda a les tropes russes, i que va provocar una ruptura definitiva en la confiança.
Posteriorment, el líder de la delegació ucraïnesa, David Arakhamia, va afirmar que el llavors primer ministre britànic, Boris Johnson, havia recomanat a Zelenski que no continués negociant i que optés per continuar lluitant. També va expressar dubtes sobre la fiabilitat de Rússia per complir qualsevol acord.
Ara, tres anys després, el futur d’un nou diàleg torna a dependre de voluntats polítiques difícils de conciliar. Tot i la proposta de Putin i l'obertura de Zelenski a parlar, les condicions continuen sent lluny d'un consens real.