Israel ha reubicat part de les seves tropes desplegades a la Franja de Gaza davant la possibilitat que l’escalada actual amb l’Iran pugui desembocar en una guerra regional a gran escala. L’exèrcit israelià ha anunciat aquest dimecres que ha retirat algunes de les unitats destinades a l’enclavament palestí per reforçar les fronteres nord i est del país, especialment als límits amb el Líban i Jordània. Aquesta decisió arriba en un moment de màxima tensió, després de sis dies consecutius de bombardejos creuats entre Israel i l’Iran. Segons fonts militars, les tropes mobilitzades pertanyen a una de les divisions més importants que operaven fins ara a Gaza. Tot i això, el comandament militar ha precisat que encara hi ha efectius de quatre divisions desplegats a la Franja, on continua activa l’ofensiva iniciada fa 20 mesos contra Hamàs.
Israel havia anticipat durant mesos que un atac directe contra les instal·lacions nuclears de l’Iran podria desencadenar una resposta immediata i aclaparadora per part de la xarxa d’aliats regionals i milícies intermediàries vinculades a Teheran. Entre les preocupacions principals destacava Hezbollah, el grup armat libanès que compta amb un important arsenal de coets i milers de combatents formats i armats per l’Iran. La seva capacitat ofensiva, construïda precisament com a element dissuasiu davant qualsevol ofensiva israeliana, feia preveure una escalada ràpida i generalitzada.
Tanmateix, en els darrers divuit mesos, aquest escenari ha començat a mutar. Els aliats de Teheran han patit dures baixes, i alguns han estat pràcticament desmantellats. En particular, Hamàs —l’organització islamista que manté estrets vincles amb l’Iran i que va liderar l'atac contra Israel el 7 d’octubre de 2023— ha estat durament castigada per la guerra a Gaza i ha perdut gran part de la seva infraestructura militar i comandament.
A més, després de mesos d’intercanvis de foc transfronterers en suport de Hamàs, l’exèrcit israelià va llançar una operació sistemàtica contra Hezbollah que va culminar l’any passat amb l’eliminació de bona part dels seus comandaments, inclòs el seu líder històric, Hassan Nasrallah. Molts dels combatents de la milícia xiïta van ser abatuts o ferits, i el grup ha vist com els seus arsenals es reduïen de manera significativa. De moment, Hezbollah ha optat per mantenir-se al marge de l’actual escalada entre Israel i l’Iran, pressionat també pel govern libanès, que li ha advertit clarament que no intervingui en el conflicte.
En paral·lel, el desembre passat, el règim de Bashar al-Assad, un dels aliats històrics de l’Iran, va ser derrocat pels rebels islamistes, enemics declarats de Teheran i també hostils amb Israel. La caiguda del president sirià va generar una onada d’inestabilitat a la regió, que Israel va aprofitar per actuar amb rapidesa. Les forces jueves van bombardejar diversos amagatalls d’armes sirians i van avançar cap al sud del país amb l’objectiu declarat de crear una zona de seguretat. Segons fonts militars, aquesta maniobra buscava evitar que el buit de poder provocat per la caiguda d’Al-Assad posés en risc la frontera nord d’Israel.