Israel no participarà en cap operatiu militar respecte a Ucraïna i adoptarà una posició de neutralitat militant, tot i ser un país lligat a la història jueva. I un dels motius principals és que hi ha jueus a les dues parts en conflicte, tant a Ucraïna, com a les províncies del Donbass com a Rússia. "Ser neutral amb Ucraïna és difícil, en primer lloc perquè aquesta terra de sòl fèrtil, planes infinites i horitzons extensos està impregnada de vida jueva, i més encara de mort jueva", recorda el diari Jerusalem Post. Allà hi havia molta població asquenazita i va ser on Israel Ben Eliezer va fundar al segle XVIII el hassidisme, a Okopy, que llavors era Polònia. També hi ha referències més recents, com les sagnants massacres de la Segona Guerra Mundial. "Als afores de Donetsk, el lloc de naixement de l'actual polític israelià Natan Xaransky i un dels principals punts d'inflamació del conflicte actual, més de 90.000 jueus van ser assassinats pels nazis", recorda. "Aquests records fan impossible que molts jueus siguin indiferents al que està passant avui en aquella terra. No, Ucraïna no és la nostra pàtria, però tampoc és el que Vietnam, Angola o Nicaragua eren per a nosaltres quan hi havia guerra. Ucraïna forma part de la nostra història", insisteix.

La simfonia número 13 del compositor rus Dmitri Xostakóvitx, dedicada a la massacre de 34.000 jueus a Baby Yar, prop de Kiev, el 1941

Però si Israel es decantés per una de les parts en tensió, hi hauria represàlies contra els jueus que viuen en aquests països. "Si Israel prengués partit, exposaria els jueus de l'altra banda a una hostilitat antisemita, que en aquesta part del món requereix poc esforç per inflamar-se", insisteix. "Això també explica per què quan Rússia es va annexionar Crimea fa vuit anys, Israel no va secundar les sancions occidentals a Moscou, malgrat la pressió que va fer en aquest sentit l'administració Obama", recorda. Des de les guerres del Líban, Israel veu amb molta prevenció la incursió en altres estats, perquè les conseqüències d'aquella experiència van ser caòtiques. "Remodelar l'Orient Mitjà està més enllà de les nostres capacitats", resumeix el diari.

I a aquest plantejament general se n'afegeixen factors de caràcter geoestratègic. Israel cada cop se sent més pressionada cap a la neutralitat en tot el que no siguin els seus interessos més directes. Ja no va prendre cap partit concret en la guerra de Síria, ni en les guerres interàrabs que hi ha actualment. L'única excepció ha estat apostar pel Marroc en el contenciós que manté aquest país amb Algèria a canvi del reconeixement marroquí del país de Sió. A això cal sumar, segons l'article, la necessitat de no enemistar-se amb cap gran potència. "Israel ha trigat 44 anys a establir relacions plenes amb totes les grans potències, i totes ara tracten el país amb un respecte que era molt difícil d'aconseguir", apunta.