Les protestes que han esclatat els darrers dies a diversos punts de l’Iran han afegit pressió a un govern afeblit per una crisi econòmica persistent. Però, per sobre del malestar intern, plana ara una amenaça que ve de lluny: l’operació militar dels Estats Units a Veneçuela, amb la captura del president Nicolás Maduro, ha encès totes les alarmes a Teheran mentre el règim dels aiatol·làs, que encapçala Ali Khamenei, intensifica la repressió contra els manifestants.
L’Iran es va despertar el cap de setmana amb les imatges de forces nord-americanes entrant de nit a Caracas i detenint el seu aliat llatinoamericà en una operació fulminant. Un missatge directe, sense matisos, que el president Donald Trump ha reforçat amb una nova advertència: si les autoritats iranianes maten manifestants, els Estats Units respondran.
Amenaces explícites
“Si comencen a matar gent com han fet en el passat, rebran un cop molt dur”, va dir Trump a bord de l’Air Force One. És la segona amenaça explícita en menys d’una setmana, en un context en què l’Iran encara arrossega les conseqüències dels atacs contra instal·lacions nuclears l’estiu passat.
Les protestes van començar fa una setmana, quan comerciants indignats per l’enfonsament de la moneda van sortir al carrer. Inicialment locals i pacífiques, les mobilitzacions es van estendre ràpidament: segons l’organització Human Rights Activists News Agency (HRANA), s’han registrat disturbis en 88 ciutats de 27 de les 31 províncies del país. Les forces de seguretat, inclòs el cos paramilitar Basij, han actuat amb duresa.
L'Iran: repressió i por
Després de nou dies de protestes, almenys 29 persones han mort i prop de 1.200 han estat detingudes. Les forces de seguretat han arribat fins i tot a entrar en hospitals per arrestar manifestants ferits, una pràctica habitual del règim en episodis d’agitació social.
La pressió externa no ajuda. El suport explícit del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, als manifestants ha alimentat la paranoia del règim, que acusa els protestants de ser “agents estrangers”. El líder suprem, Ali Khamenei, ha distingit entre protesta i “aldarull” i ha advertit que els segons “han de ser posats al seu lloc”.
Segons l’analista Vali Nasr, de la Universitat Johns Hopkins en paraules a la CNN, Teheran interpreta ara les intencions nord-americanes com a “maximalistes i hostils”. A Chatham House, Sanam Vakil parla d’una “triple crisi”: econòmica, política i ara també militar, amb l’amenaça d’un nou conflicte amb els Estats Units o Israel.
La nova Veneçuela?
Les comparacions amb Veneçuela són inevitables. Ambdós règims han estat aliats estrets, units per sancions, petroli i una retòrica antiimperialista compartida. Però l’Iran també és diferent: més armat, més preparat i profundament reticent a qualsevol intervenció estrangera.
“El cas veneçolà serà observat amb lupa”, adverteix Vakil. La caiguda d’un líder no garanteix un canvi de sistema. A Teheran, però, el missatge de Trump ja ha fet efecte: la confrontació torna a semblar inevitable.