El portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers de l'Iran, Esmail Baghaei, ha afirmat en roda de premsa que el Parlament iranià està preparant un projecte de llei per abandonar el tractat de no-proliferació (TNP). Tot i que, "Teheran continua oposant-se a les armes de destrucció massiva", afegeix el portaveu.
Israel ataca l'Iran
Israel va dur a terme un atac sorpresa divendres contra més de cent objectius a l’Iran, incloent-hi instal·lacions nuclears i emplaçaments militars, causant la mort de comandaments com Mohammad Bagheri i Hussein Salami, així com de científics nuclears. Hi va haver danys greus a instal·lacions com el complex de Natanz i un centre de recerca a Isfahan, tot i que la planta principal d’enriquiment d’urani va quedar intacta.
➕ Què se sap fins ara del conflicte entre Israel i l'Iran?
Els atacs han continuat tot el cap de setmana i dilluns, amb Israel assegurant que controla l’espai aeri de Teheran i ha atacat més de vuitanta objectius addicionals, també el Ministeri de Defensa i instal·lacions petrolieres. L’Iran afirma que els bombardejos han causat almenys 224 morts, entre ells molts civils.
En resposta als atacs israelians, l’Iran va llançar diverses onades de míssils contra Israel, causant almenys 14 morts i prop de 400 ferits. Els atacs més greus van afectar Tamra, amb la destrucció d’un edifici, i Bat Yam, amb sis morts i més de 180 ferits. També es van produir incendis en una central elèctrica a Haifa. Es preveu que el nombre de víctimes augmenti.
L’Iran va advertir els Estats Units, el Regne Unit i França que atacaria les seves bases i vaixells si intentaven interceptar la seva ofensiva. Tot i això, sistemes de defensa nord-americans i un destructor van aconseguir interceptar part dels míssils. El Regne Unit va desplegar avions i recursos militars a la zona, i el primer ministre Keir Starmer no va descartar una intervenció a favor d’Israel.
Com justifica Israel l'atac a l'Iran?
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va justificar l’ofensiva com un atac preventiu davant un suposat programa secret iranià per construir armes nuclears. Segons ell, l’Iran ja tindria la capacitat de fabricar fins a nou bombes. Aquesta afirmació va coincidir amb una resolució de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, que va acusar Teheran d’haver violat el Tractat de No Proliferació. L’Iran hauria acumulat uns 400 quilos d’urani altament enriquit i hauria dificultat les inspeccions. Tot i això, fins ara, els serveis d’intel·ligència occidentals consideraven que el règim iranià no havia pres la decisió definitiva de fabricar una bomba nuclear.
L’aiatol·là Ali Khamenei va acusar Israel d’atacar zones residencials i va prometre un càstig sever. Les negociacions nuclears previstes entre els Estats Units i l’Iran per diumenge es van cancel·lar. Teheran hauria informat els seus possibles mediadors, Qatar i Oman, que no contemplen cap alto el foc mentre continuïn els atacs israelians. El president dels EUA, Donald Trump, ha assegurat diumenge, durant el G7 al Canadà, que treballava discretament en un acord. Tot i això, va reconèixer haver estat informat prèviament de l’ofensiva israeliana. Segons Reuters, Trump hauria vetat dies abans una proposta israeliana per assassinar el líder suprem de l’Iran.
Enmig d’aquesta escalada sense precedents entre dos enemics històrics, el risc que el conflicte s’estengui a tot l’Orient Mitjà augmenta per moments. La implicació directa de potències globals, el bloqueig de la diplomàcia i l’absència d’una sortida negociada configuren un escenari de màxima tensió a escala internacional.