Ensurts com el que va patir aquest diumenge l'avió en què viatjava la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, han esdevingut un fenomen habitual en els darrers temps. El jet que transportava la diplomàtica de Polònia a Bulgària va veure's obligat a aterrar utilitzant sistemes de navegació tradicionals —mapes físics— després d'unes interferències que van alterar el sistema de posicionament de l'aeronau. L'incident s'ha atribuït a Rússia, país que, d'ençà que va iniciar la seva ofensiva sobre Ucraïna, ha estat darrere de nombroses operacions de guerra tecnològica que han tingut especial incidència sobre els països de l'est d'Europa, els més propers al conflicte. El Kremlin sempre ha defensat el caràcter defensiu d'aquesta pràctica, al·legant que busca protegir infraestructures crítiques de possibles atacs externs. Tanmateix, aquesta justificació no només no convenç la Unió Europea, sinó que ha generat certa preocupació en molts viatjants que, davant l'augment exponencial d'aquests incidents, temen experimentar un atac de guerra híbrida orquestrat pel Kremlin enmig d'un vol per territori europeu. 

Només al juny d'aquest any, més de 1.000 interferències van ser registrades en avions que sobrevolaven l'espai aeri de Lituània. El país assegura que ha identificat almenys deu ubicacions a Kaliningrad —l'enclavament rus fronterer amb Polònia i la mateixa Lituània— des d'on es generen aquests atacs. En la mateixa línia, Finlàndia i Estònia, els membres de la UE amb més quilòmetres de frontera amb Rússia, han acusat el Kremlin d'interferir deliberadament en el seu espai aeri, problema que ha acabat forçant la suspensió d'una ruta aèria entre els dos països del bloc pel risc a possibles complicacions en l'aterratge. A Noruega, les autoritats han optat per prescindir dels GPS, després que les interferències hagin provocat nombrosos ensurts en helicòpters sanitaris. Les interferències russes tenen el seu impacte també en el trànsit marítim: al mar Bàltic, l'ús d'aquests sistemes electrònics de navegació ja és cada vegada més infreqüent.

Captura de pantalla 2025 09 02 132502 (1)
Mapa que destaca els punts d'Europa on es produeixen més interferències de senyals GPS. Font: InfiniDome Solutions.

La guerra electrònica, eina clau de Rússia 

En principi, les interferències sobre els sistemes GPS dels avions no haurien de suposar un gran problema per a les actuals aeronaus, que disposen de sistemes alternatius per guiar-se. Així i tot, el risc no és inexistent, atès que tota interferència redueix inevitablement la seguretat de l'aeronau. A més, darrerament també han augmentat els casos de spoofing o "suplantació d'identitat", és a dir, dispositius que transmeten un senyal que confon al receptor —en aquest cas, el pilot de l'avió— i el fa calcular de manera errònia la seva posició. Segons alguns analistes, Rússia utilitza aquestes tècniques des de 2014 —any en què va esclatar el conflicte al Donbàs—, en certa manera, per demostrar a Europa que ningú està fora del seu abast. Altres veus afegeixen que el Kremlin sovint paga a criminals de diferents països d'Europa per cometre aquests atacs. Al marge d'aquests episodis, Rússia utilitza diàriament les interferències en la seva croada contra Ucraïna: les eines de guerra electrònica serveixen per inhibir drons enemics, desviar la trajectòria dels míssils o deixar incomunicades certes regions. 

Europa promet millores en la detecció d'interferències

Els experts en seguretat aèria adverteixen que la millor manera de combatre les interferències és tenir opcions de navegació de reserva. El GPS, gestionat pels Estats Units, és el sistema de navegació per satèl·lit més conegut i utilitzat, gràcies a les seves dades precises d'ubicació, temps i altitud. Interferir en aquest sistema és possible mitjançant senyals terrestres, i, de fet, no és gaire difícil de fer: amb un transmissor una mica potent es poden generar radiofreqüències en un avió suficients per causar retards en l'enlairament i l'aterratge. Conscient de tots aquests riscos en l'aviació civil, i després de l'impacte mediàtic de l'incident que ha afectat l'aeronau de Von der Leyen, el comissari europeu de Defensa i Espai, Andrius Kubilius, ha instat en una publicació a X a millorar el sistema europeu de navegació per satèl·lit, anomenat Galileo. A ulls del diplomàtic, aquest sistema, presentat el 2016 com a alternativa al GPS nord-americà, podria contribuir a garantir una major seguretat en el transport aeri i marítim: "Augmentarem la quantitat de satèl·lits en òrbita terrestre baixa per aconseguir una major robustesa i millorarem la detecció d'interferències", ha asseverat. La UE ja va sancionar el juny d'aquest any a nou ciutadans russos vinculats a aquest tipus d'accions, considerades sistemàtiques, deliberades i procedents tant de Rússia com de Bielorússia.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!