Per entendre la preocupació sobre les pròximes eleccions als Estats Units resulta bàsic mirar enrere, al cicle electoral del 2016. En una data tan pròxima a aquell període com el gener del 2017, un informe conjunt de la CIA, l'FBI i la NSA va confirmar que Rússia havia interferit en les eleccions presidencials.
Segons aquest document, els objectius de Rússia eren soscavar la confiança dels nord-americans en el seu sistema electoral i fer malbé la imatge de Hillary Clinton. Ara, en la cursa electoral del 2020, William Evanina, director del Centre Nacional de Contraintel·ligència i Seguretat, ha acusat la Xina, l'Iran i Rússia de ser una amenaça per als comicis. Ha afirmat que la Xina no vol que Trump sigui reelegit perquè el considera "impredictible", mentre que Rússia sí que vol que guanyi. Una manera de provar d'influir en aquestes eleccions és interferir en la informació que circula sobre la campanya; es tracta d'un art en el qual els russos són autèntics experts.
Connexió Facebook, Twitter
Entre gener del 2015 i agost del 2017, Facebook va detectar connexions de l'empresa russa Internet Research Agency amb 80.000 publicacions a través de més de 470 comptes diferents. De la mateixa manera, es van vincular 50.258 comptes de Twitter amb bots russos (comptes programats per compartir informació falsa) durant el període electoral de 2016. Aquests bots van ser responsables de més de 3,8 milions de tuits, el 19% del total relacionat amb les presidencials del 2016. Un 80% van afavorir Donald Trump i la majoria feien servir hashtags com #donaldtrump, #trump2016, #neverhillary o #trumppence16.
Per què Rússia treballava per donar suport a Trump el 2016? Una hipòtesi és el menyspreu de Vladimir Putin per Hillary Clinton, que es remunta a desembre del 2011, quan van tenir lloc aldarulls a Moscou després que Putin anunciés que es presentaria altre cop a les eleccions presidencials de març de l'any següent. El Kremlin va acusar la llavors secretària d'Estat d'atiar les protestes i d'interferir en els processos electorals russos.
Xarxes desmantellades
De cara a les eleccions del 2020, sembla que Rússia torna a donar suport a la candidatura de Trump davant Biden i el Partit Demòcrata, que percep com a hostils als seus interessos. Recorda que el 2014, en la seva etapa com a vicepresident dels Estats Units, Biden va fer un paper important en la política de sancions contra Rússia per l'annexió de Crimea.
En vista d'aquesta informació, què poden esperar els Estats Units d'aquest nou cicle electoral? Cap a finals d'agost d'aquest any, Facebook ja havia desmantellat tres xarxes de bots que difonien informació falsa. Dues eren russes i l'altra pakistanesa. Des del 2017, Facebook ha desmantellat dotzenes d'aquestes xarxes vinculades a la Internet Research Agency.
Aquesta empresa ha creat recentment una nova pàgina web, Peace Data, que es defineix com una organització periodística internacional. A l'esmentada pàgina s'hi troben notícies falses tant sobre Biden com sobre Trump, per la qual cosa sembla que l'objectiu seria dividir encara més els nord-americans.
A més de tancar cinc comptes vinculats amb Rússia, Twitter ha anunciat que prohibirà la presència de Peace Data a la seva plataforma.
'Hackers' russos
El 10 de setembre, Microsoft va advertir responsables de la campanya de Biden que hackers russos provaven d'accedir als servidors de l'agència de comunicació nord-americana SKDKnickerbocker, que fan servir molts candidats demòcrates.
Una cosa similar va passar el 2016, quan correus electrònics de Hillary Clinton van ser publicats enmig de la campanya. Però mentre que els demòcrates exigeixen a la Casa Blanca que reconegui les interferències de Rússia i li imposi sancions, Trump menysté aquest assumpte i acusa la Xina d'alimentar les manifestacions i les divisions racials del país.
Malgrat que manquen dades i la perspectiva necessària per fer una anàlisi integral d'aquesta campanya, caldria prendre's seriosament l'amenaça que suposen els bots. Segons la sociòloga de Harvard Kathleen M. Carley, una notícia falsa circula sis vegades més ràpid per les xarxes socials que una informació verificada. Les notícies falses es comparteixen de forma ràpida i contínua a través d'una xarxa de comptes (igualment falsos) programats per a això. I respecte al missatge, la quantitat és més important que la qualitat, perquè un dels objectius és ofegar les notícies reals en un flux continu de fake news.
Si els usuaris no s'apunten a una història falsa, els bots deixen de compartir-la. Tanmateix, si als usuaris els agrada i la comparteixen, els bots s'asseguraran de distribuir-la com més va més en un curt període de temps i multiplicar-ne l'eco en xarxes socials. Alhora, si es desactiva un compte, se'n crea un altre que el rellevi. Es tracta, per tant, d'un fenomen endèmic que sempre es regenera, per més que les plataformes provin d'erradicar-lo.
President còmplice
En un context polític com l'actual, en què el mateix president Trump sovint comparteix notícies falses, la feina dels bots és encara més senzilla. Com afirma el periodista i analista polític Joshua Yaffa, als bots russos no els va fer falta crear les polèmiques relatives al vot per correu o les protestes de Black Lives Matter. L'únic que van haver de fer és compartir de forma massiva notícies que exacerbaven unes tensions ja presents en la mateixa societat nord-americana.
L'abril del 2018 Reddit va expulsar prop de 1.000 bots russos. Paral·lelament es va llançar el projecte Hamilton 68 per identificar i fer un inventari de bots i comptes falsos, i també per ensenyar als ciutadans com detectar comptes fraudulents. Van fer una llista al web dels temes que generalment atreien l'atenció dels bots russos, de manera que el públic pogués entendre millor com funcionen.
Difusió de notícies falses
L'acció dels bots no es limita a interferir en les discussions en xarxes socials. Els vídeos de YouTube també poden utilitzar-se com a vectors propagandístics, igual que les imatges humorístiques conegudes com a mems.
El 2018, Rússia va fer un pas més en les eleccions presidencials de Madagascar. Agents russos van crear un diari local i van contractar estudiants del país perquè escrivissin articles favorables al president sortint. Van comprar espais de publicitat, van pagar persones perquè acudissin a manifestacions i fins i tot van pagar també periodistes locals per cobrir aquestes mobilitzacions.
De moment no hi ha proves que es duguin a terme aquest tipus de pràctiques als Estats Units. Tanmateix, hi ha evidència que els russos han esdevingut mestres en l'art de crear bots dedicats a difondre informació falsa.
D'aquesta manera, les interferències russes continuen alimentant les tensions dins de la societat nord-americana, augmenten la inestabilitat i minen la confiança de les persones en els processos d'elecció democràtica.
Sophie Marineau, investigadora en història de les relacions internacionals, Université Catholique de Louvain. Aquest article pertany a una sèrie avalada per Craig Newmark Philanthropies, que promou el periodisme solvent.
Publicat originalment a The Conversation.