La guerra a Ucraïna, internacionalment, va esclatar el 24 de febrer, però realment va començar el 21 de novembre de 2013 amb els disturbis d'Euromaidan, a la plaça més cèntrica de Kíiv. El president ucraïnès de llavors, Víktor Yanukóvich, va rebutjar un acord amb la Unió Europea. La resposta de la població va ser una revolució política i un motí militaritzat proeuropeu, que va crear una reacció prorussa a les zones més russòfones, com el Donbass i Crimea. Les tensions subjacents van bullir des d'aleshores, esclatant aquest any en l'acció militar de Rússia contra Ucraïna. Aquests esdeveniments mostren com els incidents urbans, organitzats i amb objectius polítics, tenen un "gran impacte geopolític semblant al conflicte militar obert", argumenta Jerusalem Post.
Incidents a la plaça Maidan, Euromaidan a Ucraïna. - Wikimèdia
L'efectivitat dels incidents urbans com l'Euromaidan es pot comprovar amb la seva creixent proliferació. L'any 2018 va estar marcat per l'inici dels disturbis fronterers de Gaza, i el 2020 i el 2021 es van produir disturbis antifeixistes als EUA i els disturbis del Capitoli del 6 de gener. Però també l'octubre del 2019 amb les protestes independentistes contra la sentència als líders del procés, que van acabar amb grans disturbis a la plaça d'Urquinaona.
The Jerusalem Post fa una anàlisi en profunditat de la força que poden tenir aquestes protestes si s'organitzen adequadament. "El que separa un motí d'un motí militaritzat és l'alt grau de preparació", exposa. La planificació adequada és l'essència d'una acció "directa segura i eficaç". A més, argumenta que els activistes han de desenvolupar cronogrames d'operacions, igual que amb qualsevol operació militar. Un dels especialistes que recull l'article assegura que "abans de l'acció, estudieu la zona amb atenció. Traceu rutes segures d'entrada i sortida; Busqueu amagatalls, obstacles, objectius potencials i càmeres de vigilància". El rotatiu també explica la importància de la vestimenta; "Si vas vestit de negre, et tapes la teva cara, t'amagues la teva identitat. No tens identitat. Formes part d'alguna cosa més gran", detalla. Això crea anonimat, solidaritat i dificulta l'acció legal.
Incidents a la plaça Maidan, Euromaidan a Ucraïna. - Wikimèdia
En els incidents una de les parts fonamentals és l'arma que usen els activistes contra la policia o contra l'objectiu que tinguin. El rotatiu explica que una bona arma són els focs artificials, que tenen efectes similars als còctels Mólotov: "Es poden fer servir per encegar, causar distraccions, desorientar i causar danys". També els làsers s'han convertit en una notable arma tàctica per "desorientar la policia i els agents" o per "desactivar les càmeres de seguretat o de reconeixement facial". Altres armes que s'utilitzen habitualment, segons Jersualem Post, inclouen esprai de pebre, maça d'ós, ampolles d'aigua congelada i bombes de pintura.
Els disturbis, com altra violència política, s'empra per forçar i pressionar les autoritats perquè acceptin polítiques i demandes. A més, es pot fer servir en una estratègia més complicada, buscant el que el doctor Liram Koblentz-Stenzler, cap de l'oficina global d'extrema dreta d'ICT, anomena l'esdeveniment d'acceleració. "Alguns radicals volen accelerar l'enfonsament de l'actual ordre social i permetre l'ascens d'un nou ordre social, que servirà els interessos del seu moviment. Per aconseguir-ho, cal desacreditar les autoritats", narra el rotatiu.