Un incendi arrasa el Niu de l'Àliga de Hitler, un dels últims símbols del poder nazi

Un dels escenaris més emblemàtics del poder d'Adolf Hitler ha quedat devorat per les flames. El Niu de l'Àliga, el mític refugi que el règim nazi va construir al cim dels Alps bavaresos per impressionar els convidats del dictador, ha patit un incendi devastador aquest divendres a la nit. La policia alemanya ha detingut una persona sospitosa d'estar relacionada amb el foc, tot i que encara investiga la seva possible implicació i no ha aclarit les causes del sinistre. L'edifici, que va sobreviure pràcticament intacte a la Segona Guerra Mundial, era molt més que una antiga residència nazi: representava la grandesa que el Tercer Reich volia projectar sobre el món, però també amagava una paradoxa històrica: Hitler gairebé no el va utilitzar. L'incendi al Kehlsteinhaus, el nom alemany del Niu de l'Àliga, es va declarar poc després de les 9 de la nit de divendres. Situat a 1.834 metres d'altitud, a la muntanya del Kehlstein, prop de Berchtesgaden (Baviera) i de la frontera amb Àustria, funcionava com una posada de muntanya des del 1952, i més recentment havia estat reconvertit en restaurant i exposició sobre la seva història relacionada amb el nazisme. 

Uns 200 bombers i efectius dels serveis d'emergència s'han mobilitzat per combatre les flames. Quan els primers equips han arribat al lloc dels fets, l'edifici ja estava completament envoltat pel foc. Les tasques d'extinció s'han vist especialment complicades per la ubicació del refugi, en un cim de difícil accés. No s'han localitzat persones a l'interior i, de moment, no consten ferits. Les autoritats encara no han pogut determinar quina part de l'edifici es podrà conservar, però els mitjans alemanys asseguren que difícilment l'edifici històric serà reparable. Aquest matí encara sortia fum del Kehlsteinhaus.

Un sospitós detingut

La policia ha detingut un sospitós a les proximitats del refugi, però ha advertit que encara no s'ha pogut determinar si està relacionat amb l'incendi. Els investigadors estudien la possibilitat que el foc hagi estat provocat, però no s'ha confirmat cap mòbil, tampoc de caràcter polític. Segons el diari alemany Bild, la persona detinguda seria un motorista que els agents haurien interceptat quan es dirigien cap al lloc del sinistre, una circumstància que encara no permet establir cap responsabilitat, però segons el rotatiu, el sospitós semblava presentar signes d'inestabilitat mental.

Un refugi al cel per exhibir el poder del Tercer Reich

El Niu de l'Àliga va ser construït entre el 1937 i el 1938 per iniciativa de Martin Bormann, un dels col·laboradors més estrets de Hitler, com a espai de recepció per als dirigents nazis i els seus convidats. L'emplaçament no era casual. Des d'aquell cim es domina un paisatge espectacular de muntanyes, valls i cims nevats. La voluntat era convertir l'arribada a l'edifici en una experiència extraordinària i transmetre una imatge de poder, superioritat i domini sobre la natura.

La seva construcció va ser una autèntica proesa d'enginyeria per a l'època. Es va obrir una carretera de muntanya de més de sis quilòmetres, amb diversos túnels excavats a la roca, fins a arribar a un accés subterrani que conduïa a un ascensor instal·lat dins de la muntanya. L'elevador, revestit amb materials luxosos, permetia als convidats superar els últims 124 metres de desnivell fins a l'edifici. Tot estava concebut per impressionar.

Però darrere d'aquella obra monumental també hi havia una realitat molt menys idíl·lica. Segons el centre de documentació d'Obersalzberg, en la construcció de la carretera hi van participar uns 3.800 treballadors procedents d'Alemanya, Àustria, Itàlia i Txecoslovàquia. Les condicions extremes del terreny i les presses imposades pel règim van provocar centenars d'accidents, alguns dels quals mortals.

 El refugi estava pensat per acollir visites diplomàtiques i reunions socials del cercle del dictador, en un ambient que contrastava amb la brutalitat del règim nazi. La propaganda del Tercer Reich va explotar intensament les imatges de Hitler als Alps bavaresos per presentar-lo com un home proper a la natura, relaxat i allunyat de les tensions polítiques. Aquelles fotografies formaven part de la construcció d'un personatge públic que pretenia humanitzar el dictador mentre el règim perseguia els seus adversaris i preparava una guerra d'expansió.

Hitler només hi va anar 14 vegades

Malgrat el seu nom i la seva fama, el Niu de l'Àliga no va ser mai la residència habitual de Hitler. De fet, el dictador només el va visitar en 14 ocasions documentades, entre el setembre del 1938 i l'octubre del 1940, i les seves estades acostumaven a durar unes poques hores. Hitler no se sentia especialment còmode a aquella altura. Tenia aversió als llocs elevats i desconfiava de la seguretat de l'ascensor, especialment davant del risc que una tempesta elèctrica pogués afectar-ne el funcionament. Aquesta preocupació no era del tot infundada: durant les obres s'hi havien registrat impactes de llamps. El refugi va acabar sent utilitzat més sovint pels seus col·laboradors i per Eva Braun, la seva parella.

La llegenda també ha alimentat una altra confusió. Durant molts anys es va presentar el Niu de l'Àliga com un regal del partit nazi a Hitler pel seu 50è aniversari, el 20 d'abril del 1939. Tanmateix, el centre de documentació d'Obersalzberg assenyala que no hi ha proves documentals que confirmin aquesta història i recorda que l'edifici ja estava acabat i lliurat al dictador el 1938.

Un dels pocs edificis nazis que va sobreviure a la guerra

El Niu de l'Àliga s'ha confós sovint amb el Berghof, l'autèntica residència de Hitler a Obersalzberg, situada a una altitud inferior. El Berghof sí que va ser un dels grans centres de poder del Tercer Reich, una mena de segona residència oficial del dictador després de Berlín. Hitler hi passava llargues temporades, rebia dirigents polítics i militars, i hi abordava decisions que van marcar el destí d'Europa. Però mentre bona part del complex d'Obersalzberg va ser bombardejat pels aliats l'abril del 1945, el Kehlsteinhaus va sobreviure a la destrucció. Per això, la història del Niu de l'Àliga també és excepcional pel seu destí després de la derrota del Tercer Reich. La supervivència del refugi va contribuir a reforçar-ne l'aurèola de misteri. El fet que hagués quedat pràcticament intacte, amb bona part de la seva estructura original, el convertia en un testimoni material singular d'una època que Alemanya ha hagut d'afrontar amb una profunda reflexió sobre la seva responsabilitat històrica.

Després de la guerra, l'edifici va passar a mans de l'estat de Baviera i va ser protegit com a monument històric vinculat al passat nazi. Des del 1952 funcionava com a establiment de restauració i atracció turística, i cada any rebia nombrosos visitants atrets tant per les vistes dels Alps com per la seva història. La seva conservació també plantejava una qüestió delicada: com preservar un espai vinculat al nazisme sense convertir-lo en un lloc de glorificació del dictador? Per això, el refugi va incorporar informació històrica i una exposició vinculada al centre de documentació d'Obersalzberg, destinada a explicar la funció real de l'edifici i el context criminal del règim. El mateix web del Kehlsteinhaus el presentava com un recordatori dels abismes de la dictadura nazi i de les conseqüències de la seva ideologia. El que la guerra no va destruir, ho ha fet ara un incendi que tot apunta a que ha estat intencionat.