Trump, per enèsima vegada des que està al càrrec, ha tornat a carregar contra un dels seus oponents. En aquesta ocasió la damnificada ha estat l’exvicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris, que es queda sense protecció del Servei Secret a partir de l’1 de setembre, després que el president Donald Trump hagi ordenat retirar-li el dispositiu de seguretat ampliat que havia estat autoritzat per l’expresident Joe Biden. La decisió arriba en un moment clau on Harris està a punt d’iniciar una gira nacional per promocionar un llibre sobre les seves memòries, 107 Days, que es publicarà el 23 de setembre. En un memoràndum adreçat al secretari de Seguretat Nacional, Kristi Noem, Trump ordena “suspendre qualsevol procediment de seguretat més enllà dels requerits per llei”. El document només inclou la data de finalització de la protecció i no conté cap justificació addicional.
Segons ha avançat CNN i han confirmat altres mitjans nord-americans, Biden havia signat una directiva confidencial abans de deixar el càrrec que prorrogava la protecció de Harris fins al gener de 2026, un any més del que preveu la llei. Els exvicepresidents només tenen dret a protecció federal durant sis mesos després de deixar el càrrec; en el cas de Harris, aquest termini havia expirat el 21 de juliol de 2025.
Què suposa això?
La retirada del dispositiu significa el final de la protecció personal que la demòcrata tenia les 24 hores dia, els set dies a la setmana i els 365 dies l’any. Ara, els agents federals deixaran de custodiar Harris en tot moment i també es retiraran de la seva residència a Los Angeles. Per altra banda, també deixarà de comptar amb el seguiment i anàlisis del servei d’intel·ligència i, a partir d’aquest dilluns, es cancel·la el monitoratge de xarxes socials, correus electrònics i missatges de text que servia per detectar possibles amenaces. Amb això, els assistents de Harris temen perdre el mateix accés a advertiments d'amenaces, segons han expressat les persones familiaritzades amb la seguretat.
A partir d’ara, la que va ser candidata a les passades eleccions nord-americanes, haurà de recórrer a equips de seguretat privats, amb un cost de més d’un milió de dòlars anuals, menys integrats amb els sistemes d’intel·ligència nacional i no tan eficaços. Diversos assessors de l’exvicepresidenta han expressat preocupació per la seva vulnerabilitat, especialment davant del clima polític polaritzat i després de dos intents d’assassinat contra Trump durant la campanya electoral de l’any passat.
Una dona en el punt de mira
Kamala Harris va fer història com a primera dona i primera persona negra en ocupar la vicepresidència dels EUA. Aquestes característiques, sumades a la seva candidatura presidencial de l’any passat i a la gran polarització que viu el país (i el món sencer), han convertit la seva seguretat en un tema delicat. Fonts properes a la seva oficina afirmen que el nivell de risc ha estat “constantment alt” des del final de la campanya i la seva pròxima gira de presentació de 107 Days incrementarà encara més la seva exposició pública, ja que serà el seu primer gran acte mediàtic després de més de nou mesos de baixa activitat.
L’ordre de Trump ha provocat crítiques de càrrecs demòcrates. El governador de Califòrnia, Gavin Newsom, ha qualificat la decisió de “temerària i polititzada”, afirmant que “la seguretat dels nostres funcionaris públics mai no ha d'estar subjecte a impulsos polítics, venjatius i venjatius”, va dir el portaveu de Newson a la CNN. Per altra banda, l’alcaldessa de Los Angeles, Karen Bass, estudia reforçar la seguretat de Harris amb recursos locals quan la demòcrata estigui a la ciutat californiana. “Aquest és un altre acte de venjança després d'una llista inconclusa de represàlies polítiques en forma d'acomiadaments, revocació d'autoritzacions de seguretat i més”, va declarar Bass.