Annobón és una petita illa volcànica de només 18 km quadrats, situada a uns 350 km de la costa africana i a més de 7.500 km de Buenos Aires. El 8 de juliol del 2022, la seva Assemblea General va proclamar de manera unilateral la independència de Guinea Equatorial i va fundar la República d’Annobón, amb govern a l’exili, bandera i himne propis, i una llengua pròpia —el fa d’ambô, una variant criolla del portuguès— que reforça la seva identitat diferenciada.

Tres anys després, aquell govern a l’exili, encapçalat per Orlando Cartagena Lagar, que fa de primer ministre i es dedica a portar la seva causa arreu del món, ara, ha fet un pas més: ha demanat ajuda política a l’Argentina perquè reconegui el seu projecte i l’aculli, potser, com a província o estat associat. Cartagena ja s’ha reunit amb diputats argentins i ha fet arribar el seu missatge al govern de Javier Milei. El moviment annobonès apel·la als llaços històrics amb l'Argentina, però també a la solidaritat entre pobles que han patit el colonialisme i busquen un futur millor.

Punt exacte on es troba la petita illa d'Annobón
Punt exacte on es troba la petita illa d'Annobón

Avui, la República d’Annobón no ha estat reconeguda per cap estat, però manté viva la seva causa a través dels seus exiliats. Mentrestant, a l’illa hi viuen unes 5.000 persones sotmeses a la repressió del règim de Teodoro Obiang, que governa Guinea Equatorial amb mà de ferro sota una dictadura des del 1979.

Somiar a ser l'Argentina... però des de 7.500 km

El vincle amb l’Argentina prové de la història colonial: Annobón va formar part del Virregnat del Riu de la Plata, una entitat politicoterritorial que va establir la Corona espanyola a Amèrica com a part integrant de l'imperi espanyol, i amb capital a Buenos Aires. Aquesta connexió és la base del discurs annobonès actual: “Som germans, vam ser part del mateix territori, i avui tornem a demanar auxili a l’Argentina, el nostre país germà”, deia Cartagena en una entrevista recent.

Entre març i abril d'aquest any, el primer ministre a l’exili, juntament amb el seu equip de confiança, van visitar Buenos Aires per buscar suport polític i es van reunir amb legisladors i autoritats universitàries. Tot i que la Casa Rosada no s’ha pronunciat oficialment, la proposta va generar debat als mitjans argentins. Cartagena insisteix en que no es tracta d’una annexió, sinó de trobar una fórmula d’integració que garanteixi el futur del seu poble. “No demanem ser annexats. Demanem el suport polític de l'Argentina i voldríem ser part d'aquest país, però no pensat com a annexat. Pot ser un Estat associat, pot ser un estatus de província”, va dir el polític des de l'exili.

El líder annobonès subratlla que no només es tracta de qüestió històrica o sentimental, sinó també és una estratègia de supervivència política i econòmica. Segons ell, Argentina podria donar visibilitat internacional a la seva causa i, alhora, obrir una porta a inversions i ajudes que avui els són negades. “Si ens quedem sols, al final ens morirem tots”, conclou el primer ministre exiliat.

Situació dramàtica: “Patim un genocidi lent”

La situació humanitària a Annobón és desesperada. Falta aigua potable, no hi ha hospitals i els talls d’electricitat són constants. Segons testimonis, hi ha un militar per cada quatre habitants, cosa que converteix la vida quotidiana en un règim d’ocupació permanent. Orlando Cartagena denuncia que Guinea Equatorial els està “matant de fam i de set” i que “no hi ha infraestructura mínima per subsistir”. A l’illa, va explicar en una entrevista recent, “es viu com a l’època de Crist”: no hi ha comerços, el subministrament telefònic i d’electricitat és interromput sovint, i tampoc no arriben medicaments. “Si t’emmalalteixes, et mors”, resumeix el líder annobonès, que afegeix que la població es troba completament incomunicada.

Una DUI oblidada

Amb independència unilateral, govern a l’exili, bandera, himne i llengua pròpia, Annobón insisteix en el dret a l’autodeterminació. El paral·lelisme amb altres casos de nacions sense estat és evident. El seu futur és incert: sense reconeixement internacional, sotmesa a la repressió i amb gran part de la població vivint fora de l’illa. Però el missatge és clar: “Volem ser argentins, perquè d’alguna manera, ja ho vam ser fa segles”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!