Amb expressions de dolor i crides a la reconciliació, Bòsnia i Hercegovina ha retut avui homenatge a les víctimes del genocidi de Srebrenica en una cerimònia que ha comptat amb la participació telemàtica d'alts representants de nombrosos països. Un quart de segle després de la matança de més de 8.000 homes bosniomusulmans en mans de l'exèrcit serbobosnià, "encara està oberta la ferida en la consciència europea", ha dit la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, en un missatge enviat per vídeo a l'acte.

Cada 11 de juliol milers de persones de dins i fora del país van a aquesta cerimònia en el Centre commemoratiu de Potocari, però aquest any, a causa de la pandèmia de COVID-19 i la prohibició de reunions multitudinàries, molts van participar de forma telemàtica. Al cementiri memorial de Potocari reposen 6.652 víctimes, les restes de les quals van ser trobades en diferents fosses comunes.

Unes altres nou víctimes -tots homes- del genocidi, el crim més gran comès contra civils a Europa des de la II Guerra Mundial, van rebre sepultura aquest dissabte, i encara queden per trobar les restes de prop d'un miler d'assassinats.


Crida a la reconciliació


La necessitat d'assolir la reconciliació sense oblidar les víctimes ni deixar de vetllar per la justícia per construir un futur de pau i garantir que crims com els de Srebrenica no es tornin a repetir a Europa han estat la tònica en els missatges enviats des de diversos països a la cerimònia, televisada en directe. "La reconciliació és el germen i la clau del projecte europeu, dels seus principis i també dels seus valors fonamentals, d'una Unió Europea de la qual aquest país (Bòsnia i Hercegovina) espera legítimament a ser part i l'aspiració de la qual el meu país basa|recolza ferventment," ha dit el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, en la seva participació per vídeo.

"Redoblem els nostres esforços perquè la reconciliació a Bòsnia i Hercegovina es converteixi en una realitat sobre la qual acceptar i reforçar el gran projecte comú del seu país, la integració en la Unió Europea perquè les aspiracions dels seus ciutadans es vegin complertes, perquè puguem parlar de ciutadans i persones sense fronteres", ha afegit. 

Pel seu costat, bigòrnia demanar reconciliació a Srebrenica i a Bòsnia i Hercegovina, i instar als líders bosnians a dirigir el país "reconeixent els sofriments i amb el respecte mutu", la cap de la CE, Von der Leyen, ha ressaltat la perspectiva que les nacions balcàniques s'integrin a la UE. "El passat no pot tornar ni canviar, però és nostre haver d'actuar perquè mai més no es repeteixi el genocidi. Aquest dia ens recorda que important és donar suport a aquells que volen superar les diferències i ajudar a aquells que necessiten la recuperació".

Per al president francès, Emmanuel Macron, Srebrenica ha passat a la història com "un símbol dolorós del fracàs de la comunitat internacional per oferir la protecció a civils quan més necessitaven l'ajuda". "La taca inesborrable en el record comú ens pressiona a buscar la veritat i la justícia que són indispensables per a la convivència pacífica de diferents comunitats", ha dit Macron.

El genocidi


Els assassinats es van produir després de la conquesta de Srebrenica, l'11 de juliol de 1995, per part de les tropes serbobosnianes sota el comandament del general Ratko Mladic, condemnat a cadena perpètua pel TPIY.La guerra en va enfrontar de 1992 a 1995 a Bòsnia i Hercegovina a musulmans, serbis i croats, i l'enclavament oriental de Srebrenica era llavors zona protegida de l'ONU.

Fins ara, 47 persones, jutjades pel TPIY i tribunals nacionals, han estat condemnades a un total de 700 anys de presó per responsabilitat en el genocidi i altres crims de guerra.